Els peixos del Besòs no són comestibles

El riu Besòs ha millorat, i molt, però encara falta per acabar amb la contaminació industrial. Fa uns dies donàvem la notícia de que un equip de biòlegs del Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona va localitzar set espècies de peixos en els darrers 9 quilòmetres del riu en una avaluació de les poblacions de peixos de quatre trams del Parc Fluvial del Besòs. La notícia sent bona, no és extraordinària. Ara, els experts diuen que el riu conté encara massa “compostos nitrogenats”, que son molt tòxics per els peixos. Per això, demanen controlar les captures, ja que els animals no són aptes per a l’alimentació.

Els experts opinen que l’estat de la conca del Besòs, doncs, presenta unes capçaleres majoritàriament en bon estat i una disminució de la qualitat, com més ens aproximem al centre i la part baixa de la conca. Aquí és on es concentra la major densitat de població i indústria, que altera tant la qualitat de l’aigua a causa del gran volum d’abocaments d’aigües residuals depurades, com l’estat en què es troben les riberes de rius i rieres. En total, doncs, 16 dels 27 punts presenten uns valors que demanen projectes de restauració específics.

No obstant això, es pot constatar un manteniment global de l’abundància de peixos des de l’any 2007 en tot el domini del Parc. La bagra manté una població força ben estructurada a les localitats de Santa Coloma de Gramenet a l’azut del rec Comtal, a la bassa del rec Comtal i a Montcada i Reixac aigües amunt de la depuradora. A la darrera localitat ja fa dos anys que s’hi detecta presència ocasional de barb de muntanya.

BARB AUTÒCTON.- La presència d’aquest barb és d’especial rellevància perquè es tracta del barb autòcton de la conca del Besòs que colonitzava el riu abans del deteriorament de l’ecosistema. Pel que fa a l’anguila, des de fa dos anys que les densitats i l’estructura de la població es mantenen a tot el parc, i especialment a la zona de la desembocadura que funciona com a zona d’alevinatge per la llisa llobarrera a causa de la interacció d’aquest darrer tram del Besòs amb l’ambient marí.

Anuncis

Quant a Jordi Corachán
Periodista

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: