El club Pulcinella (1ª part)

Pascual Vela, acusat de corrupció en el cas Pretòria.

No són el Club Bilderberg, però pretenen ser influents a Santa Coloma. Molts d’ells mantenen contactes periòdics i poques vegades coincideixen junts. Per això, resulta tan rellevant la trobada del passat dijous en el restaurant italià Pulcinella. Per homenatjar a Manel Olivés Juanola, la família va organitzar un sopar informal a l’altell, al qual van assistir singulars personatges. Allí es van trobar el ex gerent municipal Pascual Vela Delascuevas, processat en el cas Pretòria, i Antoni Jaumandreu Balanzó, Pepònio, que ha liderat una croada contra la corrupció des de la detenció de l’anterior alcalde, Bartomeu Muñoz, l’octubre de fa dos anys. També estava el jutge Albert Rodulfo, que va protagonitzar amb Pepònio el setembre passat l’escissió de Gent de Gramenet.

Va sorprendre veure’ls passar-se els canapès, omplir-se la copa de cava i brindar pel Manel Olivés, que ha caigut en desgracia a Convèrgencia després de descubrir-se que cobrava quatre sous d’institucions públiques i que enganyava al partit. Però, d’aquest assumpte mai ha dit rés en Pepònio en La que Faltava que, en canvi, sí ha carregat contra càrrecs públics i periodistes honestos. De Pascual Vela, tampoc ha dit ni piu.

Vela, home de confiança del Bartu, va ser imputat per passar suposadament informació confidencial de l’Ajuntament al cap de la trama, Luis García, Luigi. Després d’una investigació interna, l’actual alcaldessa, Núria Parlon, va acomiadar al juliol passat a Vela i un altre implicat.

En l’últim ple municipal, va sorprendre que Manel Olivés li recriminés a l’alcaldessa no haver estat massa respectuosa amb la presumpció de inocencia d’alguns funcionaris. En canvi, el regidor de CDC, en el seu comiat, va ignorar al seu company de partit Miguel Molina, amb qui no es parla.

Manuel Olivés és una caixa de sorpreses. El dijous va tornar a deixar a tothom bocabadat quan va aparèixer en el multitudinari míting del PSC. Diuen que va ser per a desitjar-li sort a Núria Parlon, l’alcaldessa que va destituir al seu amic en examinar les proves que li van presentar. Sembla ser que Olivés va tenir el mateix gest amb altres candidats, menys amb Gent de Gramenet, que estan barallats amb el seu amic Pepònio.

En la seva etapa a Gent, Pepònio va encapçalar manifestacions contra l’Ajuntament i el PSC, però mai va explicar per què el seu amic Manel Olivés només va assistir a una de la quinzena de reunions del consell d’administració de Gramepark, epicentre del cas Pretòria. L’altre dia al Pulcinella, Olivés, Vela , Pepònio i Rodulfo van revalidar la seva lleialtat.

La segona part la publicarem la setmana que ve.

Anuncis

Quant a Jordi Corachán
Periodista

3 Responses to El club Pulcinella (1ª part)

  1. Luis Gomez says:

    Extraños maridajes de sujetos curiosos. ¿Qué les une? Creo que tengo la respuesta: la hipocresía.

  2. Joan Carles Mateu says:

    “A GALOPAR”… HASTA ENTERRARLOS EN EL MAR

    Las tierras, las tierras, las tierras de españa
    las grandes, la sola desierta llanura
    galopa caballo cuatralbo, jinete del pueblo
    que la tierra es tuya
    A galopar, a galopar, hasta enterrarlos en el mar (bis)
    A corazón, suenan, suenan, resuenan
    las tierras de españa en las herraduras
    galopa caballo cuatralbo, jinete del pueblo
    que la tierra es tuya
    A galopar, a galopar, hasta enterrarlos en el mar (bis)
    Nadie, nadie, nadie, que enfrente no hay nadie
    que es nadie la muerte si va en tu montura
    galopa caballo cuatralbo, jinete del pueblo
    que la tierra es tuya
    A galopar, a galopar, hasta enterrarlos en el mar (bis)

  3. Joan Carles Mateu says:

    Sr. Corachan, tranquilo que no está solo. Los de Gent de Gramenet hablan bien de usted, y tambien los de CIU, PSC, PP, IC, entidades…..que mas quiere. Saludos, y a lo suyo, que estoy esperando la segunda parte en candeletas,
    Joan Carles

    ‘La mala reputación’

    En mi pueblo sin pretensión
    Tengo mala reputación,
    Haga lo que haga es igual
    Todo lo consideran mal,
    Yo no pienso pues hacer ningún daño
    Queriendo vivir fuera del rebaño;
    No, a la gente no gusta que
    Uno tenga su propia fe
    No, a la gente no gusta que
    Uno tenga su propia fe.
    Todos, todos me miran mal
    Salvo los ciegos, es natural.

    Cuando la fiesta nacional
    Yo me quedo en la cama igual,
    Que la música militar
    Nunca me supo levantar.
    En el mundo pues no hay mayor pecado
    Que el de no seguir al abanderado;
    No, a la gente no gusta que
    Uno tenga su propia fe
    No, a la gente no gusta que
    Uno tenga su propia fe.
    Todos me muestran con el dedo
    Salvo los mancos, quiero y no puedo.

    Si en la calle corre un ladrón
    Y a la zaga va un ricachón
    Zancadilla pongo al señor
    Y aplastado el perseguidor
    Eso sí que sí que será una lata
    Siempre tengo yo que meter la pata;
    No, a la gente no gusta que
    Uno tenga su propia fe
    No, a la gente no gusta que
    Uno tenga su propia fe.
    Todos tras de mí a correr
    Salvo los cojos, es de creer.

    Cuando la fiesta nacional
    Yo me quedo en la cama igual,
    Que la música militar
    Nunca me supo levantar.
    En el mundo pues no hay mayor pecado
    Que el de no seguir al abanderado;
    No, a la gente no gusta que
    Uno tenga su propia fe
    No, a la gente no gusta que
    Uno tenga su propia fe.
    Todos, todos me miran mal
    Salvo los ciegos, es natural.
    Fuente: musica.com
    Letra añadida por Pardela

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: