Èxit aclaparador de Manel i Sílvia Pérez Cruz

Manel, diumenge, al Teatre Sagarra.

Només Serrat i Lluís Llach van aconseguir ser números 1 en vendes de discos a Espanya. Ara, 15 anys després, els Manel s’han encimbellat pel cap alt de les llistes d’èxits amb cançons en català. El diumenge, a la Festa Major de Santa Coloma, van demostrar perquè. El seu pop, esquitxat de música tradicional, enganxa a un públic heterodox. Les butaques del Sagarra, ple a vessar, estaven ocupades per colomencs de totes les edats. És veritat que predominaven els que rondaven els trenta, però la gent més madura i els adolescents estaven també àmpliament representats. Ai, Dolors, va enlluernar a un públic rendit des que es va aixecar el teló.

Allà hi eren els quatre nois barcelonins en un escenari cobert per la boirina i els focus encegadors. Allí, al capdamunt, i eren Guillem Gisbert, sense barba, i fent acudits i Roger Padilla, endolcint l’ambient amb la seva guitarra. I Arnau Vallvé, embogint en la bateria, i Martí Maymó, fent de baixista discret. Van cantar fins a l’extenuació durant gairebé dues hores, entre crits de “bravo” i aplaudiments constants. En aquest ambient van cantar gairebé tot el seu repertori: Els macos són els rars, Roma, Dona estrangera, En la que el Bernat se’t troba… La comunicació entre els quatre músics i el públic va ser total, i els Manel ho van premiar amb varies cançons de més.

En el mateix escenari va actuar divendres Sílvia Pérez Cruz, quan estava previst que ho fes en Can Roig i Torres. A diferència dels Manel, el recital de la cantant de Palafrugell va ser gratuït. A les sis de la tarda ja hi havia cua, malgrat que el concert no començava fins a les 11. Al final, des-afortunadament, no varem poder ser-hi. Però, l’amic Jordi Cirach, apassionat de les tendències culturals, ens ho explica molt bé.

Sílvia Pérez Cruz.

VEU ENCISADORA.– I a les onze hores i deu minuts començava el concert. En escena, unes llums càlides i d’ambientació deixaven entreveure un piano negre, un
violoncel, un contrabaix, una petita bateria, i al mig un micròfon. I a la primera cançó una Sílvia plena d’emocions i més propera que mai
va deixar el públic amb la boca oberta amb la cançó Gallo Rojo, una cançó plena d’energia i sentiments.

Una de les cançons més estimades per part del seu públic va ser Covava l’ou de la mort blanca, poesia de Maria-Mercè Marçal, on ella amb la seva veu i la guitarra, i de fons el violoncel van fer les delícies dels assistents. Un públic entregadíssim a la cantant fins i tot van gosar demanar-li havaneres (la seva mare en cantava) en les hores baixes del concert. La cantant també molt propera, va fer broma diverses vegades amb els assistents i els riures van ser constants. El públic de peu i amb llargs aplaudiments van donar per finalitzat el concert.

Advertisements

Quant a Jordi Corachán
Periodista

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: