Cal donar bon exemple

 

Josep M. Cortès Martí.

JOSEP M. CORTÈS MARTÍ, professor d’Economia, ha remès dos escrits a Gramenet 2.0 sobre la polèmica dels sous dels regidors.

1. No és higiènic l’espectacle “nòmina” davant d’un context tant advers pels treballadors. El que demana la societat civil és que us poseu a treballar i donar un bon exemple. Esteu obligats per la  responsabilitat social que us pertoca, trobar espais de “pacte i consens” per la generació “seventies” nascuda en el pacte. Estigueu a l’alçada; segur que podeu arribar i corregir aquells errors del passat. Transmeteu “il·lusió” pel nou projecte social, que des del “pensament de progrés i equitat” que representeu. Santa Coloma i la seva “civilitat” s’ho mereixen.

2. Interessants les respostes dels ciutadans -dels vilatans- a Gramenet 2.0. Aquest fet ens demostra com tots estem atents. Les expectatives són moltes. Us donem confiança a aquells que, com a opció personal, vinculen el seu projecte personal a el “res publica” (pel que personalment interpreto). Però deveu plantejar davant del ciutadà el projecte comú de ciutat, que malgrat les dificultats, de les diferències entre partits i plataformes, i les sensibilitats personals, us marqueu, ens marquem com a objectiu comú.

I finalment, compte amb la crisi… no és un fenomen merament conjuntural, sinó al meu entendre és una “guerra” entre poders econòmics que no tenen ni lloc ni nacionalitat definida, i a més, una lluita sense precedents per implantar un model de societat altament insolidari. Els que manen, que n’hi ha, “passen” absolutament de la política. Diàriament els desautoritzen, siguin qui siguin els protagonistes (Merkel, Obama, Sarkozy…). I els mitjans de comunicació afins es dediquen a esmerçar qualsevol esperança de canvi que comporti alguna alternativa que suposi més cohesió, més progrés col·lectiu.

Els nostres polítics, que en el fons són els “dipòsitaris” de la nostra esperança, no poden sucumbir i caure en la temptació (en el parany) d’un protagonisme mediàtic que només comporta descrèdit a la política com a instrument de canvi. Ara és necessari trobar un altre pacte, que exposat amb mitja claredat, com aquell que van arribar els nostres avis (generacions 20 i 30) , els nostres pares (generacions 40 i 50) (hi ha un salt generacional de qui escriu) en el gran pacte del 78.

Anuncis

Quant a Jordi Corachán
Periodista

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: