Santa Coloma cierra filas en favor de la convivencia

Dos colomenses, de origen africano, en la pasada Festa Major.

Unas veinte entidades crean Santa Coloma Conviu, a favor de la cohesión social. Hace meses que trabajan con unos objetivos claros y firmes: frenar el populismo y el discurso xenófobo que se ha colado en el Ajuntament de Santa Coloma y que pretende enfrentar al vecindario y perturbar la cohesión social, en una ciudad donde conviven más de un centenar de nacionalidades diferentes. Son una veintena de entidades las que forman parte de Santa Coloma Conviu, una coordinadora por la convivencia que se presentará en breve, según El Punt, y que aspira a ser “un foro común de intercambio de ideas”.

La carencia de “valentía” municipal hacia el fenómeno de la inmigración, según los impulsores, y la irrupción de Plataforma per Catalunya (PxC) en el Consistorio colomense, han precipitado el nacimiento de esta coordinadora, que se ha inspirado en otras iniciativas parecidas como Badalona Som Tots. De hecho, los impulsores de Santa Coloma Conviu –que no quieren partidos, pero aceptan “políticos en título individual”– han mantenido contactos con la entidad badalonesa para conocer de primera mano su experiencia. Santa Coloma Convive –de la cual forman parte el Centre d’Acolliment per a Estrangers de Santa Rosa, Gramenet Imatge Solidària y la asociación de comerciantes Fondo Comerç, entre otros– pretende construir una ciudad integradora que fomente el respeto, la paz y la diversidad cultural y social, y acabe con los falsos rumores que criminalizan a los nuevos vecinos.

La coordinadora por la convivencia organizará una jornada de reflexión el sábado 15 de octubre en el monasterio de Sant Jeroni de la Murtra, un encuentro que servirá para hacer una diagnosis de la situación y concretará los objetivos de cara al futuro. Uno de los más inmediatos es elaborar un plan de actuaciones. Los impulsores calculan que estará terminado a primeros del mes de diciembre.

MOCIÓN EN EL PLENO.– En la última sesión, un simpatizante o militante de PxC agredió a un periodista cuando fotografiaba a miembros de la Comissió Antifeixista 27 de Gener, que sacaron unas pancartas contra la xenofóbia y el nazismo. Esta Comissió presentó una moción contra el rechazo a los extranjeros que promueve PxC. Todos los partidos repudiaron los hechos, salvo PxC.

TEXT DE LA MOCIÓ:

Comença a ser realment preocupant observar la tendència obsessiva amb què PxC
presenta mocions i propostes essencialment centrades en el menyspreu i criminalització
de la població immigrant. O, dit d’una forma més planera, que ja n’estem fartes i farts,
tips i cuites, del racisme.
Ens han de permetre incidir en els principals arguments que exposen per tal de
presentar una moció xenòfoba per instar a no permetre el vot dels immigrants a les
eleccions municipals. Aquests arguments, parteixen, fonamentalment, d’absurds.
Resultaria graciós, si no fos perquè és ben trist, que quan es parla d’immigració es
parteixi de la base que, d’entrada, suposa una amenaça, un perill en potència, per un
sistema democràtic amb unes carències que la pròpia “civilització occidental”, porta
ferint des de ja fa anys en nom del progrés.
Aquesta visió absolutament etnocentrisme que demostren, reflex d’una enorme
intolerància, recorda força al concepte que tenien les antigues civilitzacions respecte a tot
allò que quedava una mica més enllà de les seves fronteres, fruit de la ignorància, el
desconeixement i del pensament retrògrad que, curiosament, vostès atorguen, per sistema,
a la població immigrant. I vostès s’atreveixen a titllar de “radicals religiosos” a la
població marroquina? Qui són els integristes, els fanàtics, els intolerants? Quin és el grau
“correcte” de radicalisme o moderació? Quina és la cultura correcta? Qui ho decideix?
Vostès?
En el text de la moció diu: “Des de PxC pensem que els governs locals els hem de
decidir la gent de casa i no pas els estrangers”. Què entén PxC per la “gent de casa” i “
els estrangers”? Per PxC, Si has crescut i t’has criat lluny de Santa Coloma, però gràcies
a la casualitat tens un DNI que et permet elegir, i ser elegit representant d’una ciutat que
gairebé no coneixes, ets de casa. Si has crescut i t’has criat a qualsevol dels barris de la
ciutat, on la teva família viu i treballa, on els teus amics i companys d’escola o treball
són colomencs com tu, per culpa de la casualitat ets “immigrant”, ets estranger i els teus
drets són com una propina que es dóna al cambrer o la senyora de fer feines.
També cal considerar que des de l’any 1994 els ciutadans estrangers dels països
membres de la Unió Europea tenen dret a elegir i ser elegits a les nostres ciutats. Comque són blancs, i suposadament “de cultura occidental i de tradició cristiana”, serien “de
casa” i, alguns, fins i tot, aliats polítics de PxC, “sense importar la seva idea
d’integració social, el menyspreu cap a algunes llengües oficials, la qüestionabilitat de
les seves conviccions democràtiques o el seu grau de radicalitat religiosa”.
Més a baix diu: “no es pot concedir el dret de vot a ciutadans d’un Estat que
reivindica la sobirania territorial d’una part del nostre país”. Realment, l’ús d’aquest
argument per justificar l’injustificable més aviat fa riure. Si vostès volen presentar una
moció contra un acord entre els regnes d’Espanya i del Marroc parlem-ne. (dirigit cap al
PSC i PP) parlem d’acords pesquers que arruïnen la població a la tota la costa de
l’Atlàntic africà i de pas destrueixen l’ecosistema marí, parlem d’acords agrícoles en
benefici de les grans distribuïdores i que maten la pagesia tant allà com “a casa”, d’acords
policials que trepitgen els drets humans a les fronteres, parlem de venda d’armament,
dels drets laborals –al Marroc i aquí–, parlem del Sàhara. Coses que es fan en nom dels
“de cada casa” sense consultar si estem d’acord. Respecte a això, trobem que també és
força recorrent en el seu discurs, el fet de fer culpables als més febles, a les persones
treballadores, persones corrents i senzilles, com són els ciutadans immigrants, de les
decisions polítiques, econòmiques i territorials dels dirigents del seu país, hem de ser
conscients que a banda i banda de la mediterrània o de l’atlàntic, les persones som alienes
a les ànsies de poder i ambicions d’uns governs que no ens representen més que pel fet
d’haver nascut en un tros de terra concret.
També defensen la seva postura basant-se en enquestes realitzades en diversos
mitjans de comunicació, en els quals es veu reflectida l’opinió de la població que és
contrària, segons aquests mitjans determinats, a la permissió del vot immigrant.
“77,00% segons La Vanguardia digital
78,00% segons El Mon a RAC1
89,00% segons Els Matins de TV3”
Haurien de saber que les enquestes realitzades a través de qualsevol mitjà de
comunicació no tenen cap mena de fonament sociològic, estadístic, real, ni científic. I
això és degut, essencialment, al fet que no són un reflex real de l’opinió de la societat.
És més, els mateixos conductors de programes com “Els matins” de TV3 (que no
d’en Cuní, per cert), han advertit més d’una vegada del fet que les enquestes realitzades
en el seu programa no responen a un estudi real, sinó que són resultat de l’opinió d’una
part determinada de l’audiència del programa. A tot això, hi hem de sumar el fet que no
sabem el nombre de vots totals rebuts en aquesta mena d’ enquestes; podríem estar
parlant de 10.000, igual que de 100. Per no parlar de que una mateixa persona pot, sense
cap mena de problema, emetre el seu vot més d’una vegada.
És per això que mai es consideren arguments a l’hora de prendre decisions
polítiques importants, els professionals de la política bé que ho saben. Les enquestes a les
que se li pot donar importància son entre d’altres les elaborades pel C.I.S. amb unamostra científicament contrastada i un resultat força més fidedigne. Val a dir que a
l’estudi 2.817 del CIS datat a l’Octubre de 2009, referent a les “Actituds vers l’
immigració”, queda palès que el 63.10% es mostra favorable al dret a vot dels immigrants
als comicis municipals, front a un 29,50% i encara més un 51.70% el faria extensiu
aquest dret a les eleccions generals front un 39.10% que estaria en contra.
Podríem continuar desmuntant aquest, un dels seus principals arguments, amb un
discurs molt més llarg, però tot això ens resulta tan evident, absurd i lògic, i alhora d’un
afany de manipulació tan insolent per part seva, que preferim continuar la nostra
intervenció per una altra banda.
Parlen d’integració. Ens dispensaran l’expressió, però és per pixar-s’hi. És un altre
d’aquells arguments que pot ballar al so de qui toca. Què vol dir integració?
Parlen de coneixement de les llengües oficials. Qui parla correctament, qui domina,
a un nivell “acceptable”, les llengües oficials? Quin nombre o tipus de paraules, frases i/o
expressions en castellà i català ha de saber un marroquí per que se’l consideri “integrat”?
Perdonin, però no puc evitar pensar en totes les persones residents a Catalunya que
demanen que se’ls parli en castellà, perquè no entenen el català, després de 30, 40 i 50
anys vivint aquí. Considerarien, doncs, que aquestes persones no estan prou integrades
en la societat catalana? I, si parlem de la llengua castellana, haurien de tenir la riquesa
lèxica d’un Filòleg, la d’un pastor de l’Alpujarra granadina, o n’hi ha prou amb poder-se
comunicar i entendre’ns tots plegats? Estan segurs de que poden utilitzar qualsevol tipus
de llenguatge amb qualsevol de les seves veïnes i veïns, sense que tinguin cap mena de
dificultat per entendre’ls, tot i parlar el mateix idioma?
Senyores i senyors, no és una qüestió de llenguatge, sinó d’aprendre a conviure i
acceptar sense prejudicis allò que no és ni millor ni pitjor, sinó diferent, i entendre com
d’enriquidor pot arribar a ser això. És clar que, davant de tot, està voluntat de voler
comunicar-se i desitjar comprendre’ns els uns als altres. Aquest, però, és un cas que
sovint no es dóna ni tan sols entre persones que parlen un mateix idioma.
Podem parlar, també, si volen, d’adaptació a costums i tradicions. A quina cultura
s’ha d’adaptar? A quines tradicions? S’hade fer cagar el tió, menjar galets i cantar el
“Fum, fum, fum”? Regalar la rosa i el llibre per Sant Jordi, anar a menjar pizzes i
hamburgueses en comptes de cuscús, anar a la Feria d’Abril vestits de “faralaes” i cantarli saetas a la Verge del Rocío? O millor, han de rendir culte als importats Sant Valentí i
Halloween ianqui, el qual des de fa uns anys s’ha imposat a aquest país per sobre de la
Castanyada? Han d’escoltar a Joaquín Sabina, a Lluís Llach o potser a les també
estrangeres Lady Ga-Ga o Shakira (per cert, Shakira Mubarack Ripoll)? Potser el
problema és que aquest sistema neoliberal en què vivim té dret d’admissió, en funció del
prestigi del país o del nivell socioeconòmic d’on procedeixen les “novetats” que
s’adapten a la cultura catalana. Sembla ser que, un cop més, l’important no és realment ni
la llengua, ni la cultura, ni la nacionalitat, sinó com sona la butxaca.
Reflexionin sobre quina societat volem construir, on entre els nostres veïns,
persones amb els mateixos problemes i aspiracions que la resta, tenim ciutadans de
segona o tercera categoria, per als que els drets són limitats per qüestions ètniques; percasualitat. Oi que els sona lleig i desgraciadament familiar? Reflexionin seriosa i
detalladament sobre què significa la cultura, la integració, i la riquesa que aporta a una
societat l’intercanvi cultural. Llavors, i només llavors potser se n’adonin de la
importància que té el fet de donar veu i vot a totes aquelles persones convivim plegades i
que, per tant, formem part de la nostra societat col·lectiva i fem créixer els nostres
horitzons més enllà de les quatre parets del vostre univers particular.
Per acabar, volem demanar a les forces polítiques d’aquest consistori, aquelles
que reivindiqueu la vostra trajectòria democràtica, que emeteu el vostre vot amb la
convicció de poder capgirar una trista realitat, on a la ciutat cohabitem ciutadans
per una banda responsables per acció o per omissió de la composició d’aquests
escons i per una altra observadors manlligats obligats a patir en silenci les
conseqüències de les decisions d’aquest plenari, sàpiga’n doncs que per a molts
gramenetencs, la democràcia entesa com vostès l’entenen i de la qual sovint volen
fer pedagogia encara és una utopia.
Senyors de PxC, tots coneixem ja la amagada base ideològica de la seva
organització. Per això considerem que cada cop que seuen en aquestes cadires, la paraula
“democràcia” perd una mica més de la poca dignitat que li queda.

Anuncis

Quant a Jordi Corachán
Periodista

One Response to Santa Coloma cierra filas en favor de la convivencia

  1. capdebolo says:

    Aquest text és un dels dos que es van llegir el dia del ple. És signat per una de les entitats que conformen Santa Coloma Conviu i no és, per tant, una veu que representi tota la campanya, si bé es pot estar d’acord o no amb els arguments que s’exposa. M’agradaria molt que el senyor periodista reproduís també l’altra intervenció, d’una altra entitat que participa a Santa Coloma Conviu, en la qual no se centra només en la moció presentada per PxC, sinó que també es parla de la enorme responsabilitat del consistori en la situació actual (també de la presència d’aquells ters regidors!) per la seva nefasta política pel que fa a la convivència, que s’ha dut a terme en els darrers anys i que se segueix practicant.
    Perquè la guerra no és contra PxC sinó contra el racisme en totes les seves expressions, -vinguin d’on vinguin, encara que sigui des del poder polític en mans de partits “d’esquerres”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: