Convivència Democràtica Colomenca

ARTICLE D’OPINIÓ de Josep M. Cortès Martí, professor d’Economia.

A mi no em sembla malament que el Sr. Àngel Colom Colom, “personatge” de l’escenari polític català dels últims trenta-cinc anys, amb dilatada experiència amb allò que podem anomenar l’àgora democràtica, aterri per la realitat metropolitana barcelonina. Nascut a Rupit i Pruit, localitat osonenca, a la Catalunya més profunda, el 1951, se’l pot definir com a mig activista i mig polític, amb un “estel” clarament definit: el reconeixement de Catalunya com a nació.

El projecte “Fundació Nous Catalans” engegat per algunes forces vives del municipi metropolità -on el cap visible i “mediàtic” és Àngel Colom- és una proposta valenta i fins i tot atrevida, que ens demostra el grau de maduresa dels convilatans i sobretot dels colomencs, sobre el fenomen migratori. Tanmateix, sóc de parer, que una proposta política d’aquest calibre obliga a mesurar amb molt de “tacte” els riscos que suposa un projecte d’aquest nivell en un context tant complex com el que estem vivim a hores d’ara.

No hi ha dubte que el fet migratori a Catalunya ha estat una constant en la seva història. Els catalans també fórem emigrants; sense anar més lluny l’”Emigrant” d’En Verdaguer, líricament ens parla d’anar allí o allà per guanyar-se la vida. I tot el segle XX els moviments migratoris han estat una constant, fins el punt que el temor de Vandellós (1935) sobre “Catalunya Poble Decadent” fou això, només un temor. “Els Nous Catalans” de Candel (1964) ha demostrat com Catalunya, però sobretot el seu gran “polígon” colomenc, ha estat una “Fàbrica de Catalans” tal com Cabrè (2009) va constatar.

Per Santa Coloma de Gramenet acollir aquesta proposta política, però també a iniciativa d’una part de la societat civil, ens ha d’enorgullir, ja que això vol dir que el nostre municipi està molt ben posicionat davant els reptes que ens depara el nou escenari que es va articulant. L’acolliment per part de la Fundació Nous Catalans dels immigrants que venen més enllà de les nostres latituds, demostra com un partit, que es defineix com a “nacionalista” CDC entén, per mitjà del seu cap visible, Àngel Colom, que el catalanisme és sobretot una proposta de convivència. I no hi ha dubte, que els colomencs d’això en “saben un pou”.

Anuncis

Quant a Jordi Corachán
Periodista

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: