Montserrat Roig, la ‘colomina’

  • Emotiu homenatge de Santa Coloma a la periodista i escriptora en el 20è aniversari de la seva mort

Aspecte de l'homenatge a Montserrat Roig, a l'Auditori de Can Roig i Torres, ahir al vespre.

Era un deute pendent i Santa Coloma ha estat a l’altura. La ciutadania va rendir anit a l’Auditori de Can Roig i Torres un homenatge, senzill i cordial, a la brillant periodista i escriptora Montserrat Roig, morta d’un càncer de pit fa 20 anys. Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991) va mostrar sempre un gran amor i admiració per Santa Coloma, fins al punt que va publicar l’11 d’octubre de 1991 (un mes abans de la seva mort) l’article Una ciutat obstinada.

El seu fill, Roger Sempere, confirmà el magnetisme que Montserrat Roig sentia per Santa Coloma i va recordar la satisfacció que li va produir a ella fer el pregó de la Festa Major de 1990, malgrat estar ja molt malalta. Sempere va reflexionar sobre el qualificatiu de “polièdrica” que l’alcaldessa Núria Parlon havia emprat per definir a la nostra ciutat. Va dir que li havia ajudat a comprendre que la seva mare també era polièdrica, perquè li agradava fer moltes coses i va tenir moltes faceta’s a la vida. Sempere es va emocionar al parlar de la seva mare, però sobretot al referir-se a la seva àvia, “que farà cent anys dins d’un mes”. El públic va aplaudir a l’anciana, i Sempere va reclamar també un homenatge per a dues dones de Santa Coloma: la Mariona, que va cuidar a la seva mare durant 15 anys, i la Lluïsa, que acompanya a la seva àvia a tot arreu. I nous aplaudiments.

També van parlar Rosa Toran, membre de l’Amical de Mauthausen; Lídia Montero, directora del Col·legi Beethoven; Andreu Banús, actor, i Rodolfo de l’Hoyo, escriptor, que van enaltir diferents aspectes de la vida de Montserrat Roig. Mentre, un guitarrista donava notes de solemnitat a l’homenatge.

De la valsant literària i periodística es va encarregar l’escriptora Isabel-Clara Simó, que va dir de forma taxativa: “No s’han tornat a fer reportatges com els que feia ella”. I va efectuar una dura crítica a la professió periodística pel seu conformisme i acomodament. “El periodisme combatiu –va dir– s’ha acabat. Ara estan tots pendents de l’agència de notícies i pacten les rodes de premsa i les entrevistes”. La novel·lista va destacar que Montserrat Roig, com a reportera, tenia la gran virtut de “plasmar allò que no s’havia d’oblidar” i, com a entrevistadora, era de les que feia preguntes compromeses i després “deixava parlar als seus personatges”.

Isabel-Clara Simó va qualificar a la seva amiga com una “escriptora magnífica”, a la que encara no s’ha fet justícia. Per a ella, va explicar, un llibre era com una pedra, inamovible, en la que quedava fixat i atrapat el temps. “Recuperem la memòria i després ens la inventem”, va recordar que li deia. I una altra frase: “Els que no escriuen no existeixen”. Va dir que Montserrat Roig manipulava la vida per convertir-la en art, en literatura sublim.

També va destacar la seva actitud desvergonyidament feminista. “Es va sentir molt sola a la seva època, ja que solament va tenir suport de Maria Aurèlia Campmany i poc més”, va dir. Simó va recordar que va ser “injustament atacada” per això, però mai es va rendir i va estar en tots els fronts: el català, la injustícia, els nens…

Núria Parlon va agrair que Montserrat Roig es fixés amb Santa Coloma. “Una ciutat ha de ser agraïda amb aquelles persones que, encara que no siguin d’aquí, mostrin la seva estima cap els que formem aquesta ciutat polièdrica, complexa i difícil, però plena de vitalitat”.

“Els colomins són gent obstinada (…) i han sabut combinar Juan de Mairena amb el Manelic de Guimerà”, va escriure la Montserrat Roig. Una colomina més.

Montserrat Roig i Santa Coloma

ARTICLE D’OPINIÓ de Chema Corral *

Chema Corral

Em sembla un gran encert l’organització de l’acte d’homenatge a l’escriptora Montserrat Roig a l’Auditori. I em sembla un encert de l’equip de govern per dues raons: Per una banda, perquè la nostra ciutat se suma a l’homenatge de tota Catalunya a aquesta escriptora de gran personalitat, lluitadora feminista, catalanista i d’esquerres; i d’altre banda, per la seva relació amb Santa Coloma.

Jo vull parlar d’aquesta segona raó. De la primera ja estan parlant, amb molt més de criteri, molts escriptors i pensadors ara que es compleixen els 20 anys de la seva mort, als 45 anys. Malgrat això si que vull remarcar, dintre del seu perfil esquerrà, els seus treballs d’investigació a favor de la memòria històrica, trencant el silenci i divulgant tots els seus estudis sobre la deportació dels republicans als camps nazis d’extermini. 

La dedicació a aquesta tasca va ser un acte de compromís permanent i, sota el meu punt de vista, d’aquesta àmplia bibliografia de recuperació de la memòria destaca l’assaig “Els catalans als camps nazis” (1977) que, segons la historiadora Rosa Toran, “va ser una fita en la historia de Catalunya, donat que va remoure moltes consciències …”

Aquesta escriptora amb forta personalitat i molt compromesa en diverses facetes de la vida social i política, va tenir una vinculació afectiva amb Santa Coloma. La Montserrat va fer el pregó de la nostra Festa Major al 1.990 i va escriure, un mes abans de morir, l’article “Una ciutat obstinada” , al diari Avui.

La recordo al balneari de Caldes, on estava fent repòs i recuperant-se de la seva malaltia. Vaig anar-hi com a Tinent d’Alcalde de Cultura amb l’Amèlia Gavilán i en David Marín per tal de tancar la seva participació a la nostra Festa Major. Aquell dia vaig veure una dona lluitadora que no tenia por i que encarava el futur sense donar treva al temps.

Montserrat Roig va acabar el seu pregó encoratjant a la ciutadania colomenca a continuar “sent el que sou: un mirall per a les altres ciutats catalanes”. I ho deia declarant la seva admiració perquè, davant els especuladors que volien fer una ciutat deixalla, estàvem fent “una ciutat habitable, oberta i solidaria.” Ho deia considerant que Santa Coloma era un alè fresc per tota Catalunya gràcies al seu esperit lluitador i reivindicatiu.

Des de aquestes reflexions inicials, Roig defineix a la nostra ciutat, un any desprès, com una ciutat obstinada. Per a mi aquest article és com la continuació, com la segona part del pregó de la Festa Major. Parla de la ciutat utilitzant i homenatjant el llibre “Santa Coloma entre la vida i la vida”, del fotògraf colomenc Joan Guerrero, i quan escriu que hem “recuperat masies i casalots i hem sabut combinar Juan de Mairena amb el Manelic de Guimerà” està sintonitzant amb el Pregó, en què va dir que la nostra ciutat “és la Catalunya nova, la real” –i afegia- “és la Catalunya del futur”.

Per les dues raons que considero un encert l’organització d’aquest acte d’homenatge, la regidora Margarida Dordella presentava a la Comissió de Patrimoni una proposta, que va ser aprovada pel Ple Municipal el 19 de desembre de 2002: denominar l’espai que abans ocupava l’antiga plaça Safareig com a Plaça Montserrat Roig.

És molt adequat que Montserrat Roig estigui present en una plaça de la nostra ciutat i també ho és que el seu pregó formi part de la nostra història. Després d’aquest acte de record, crec que tenim que anar mes enllà i, amb la col·laboració de les administracions i la societat civil, posar a l’abast de la ciutadania l’estudi i divulgació de la seva obra, de les seves idees i pensaments. Cal reivindicar permanentment la globalitat de la seva personalitat per tal de que el seu llegat pugui ser conegut per tothom, especialment per a les noves generacions.

(*) Chema Corral es historiador i escriptor, i ex regidor d’Iniciativa. Va escriure aquest article per homenatjar a l’escriptora dies abans de l’acte de Santa Coloma. El vam poder llegir a la web de Fòrum Grama.

Anuncis

Quant a Jordi Corachán
Periodista

2 Responses to Montserrat Roig, la ‘colomina’

  1. Retroenllaç: Temps de crisi, temps d’unitat « GRAMENET 2.0

  2. Retroenllaç: Cotxe elèctric, una peça de futur « Gramenet 2.0

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: