L’altre cara de la victòria

ARTICLE D’OPINIÓ de CRISTÒFOL BORDES I FIGUEROLA

 Ahir pensava en Baviera i Santa Coloma. La vida té cops amagats carregats d’ironia.

Deixeu-me explicar, que curulls d’alegria milers de colomencs, entusiastes culers, celebraven  el fantàstic 7 a 1 que donava la victòria al Barça  davant del Bayern Leverkussen. Cosa important, sens dubte.

Hores abans repassava les dades econòmiques d’aquest  Lander alemany (document). Pel que fa a la taxa d’aturats:

Any 2000  ….  5,5 % – Any 2009  ….  4,8 % –  Any 2010  ….. 4,5 %

Segons consta a Grameimpuls, la taxa d’atur (reconeguda i formal) voreja el 17,8 % l’any 2009 i tanca el 2011 en 20,3 % enfilant-se més amunt els següents mesos. A falta de dades oficials, els meus companys de Furth im Wald m’apunten un 3 % per tancar el 2011 .

Certament no ens guanyen per 7 a 1, però gairebé i això és nota en un cert doble orgull al parlar d’ells mateixos. Encara no fa quinze anys  Baviera era un dels lands “pobres” que rebia subsidis. Avui és un dels lands “rics” que contribueix solidàriament al sistema germànic. La nostra ciutat fa uns anys semblava a punt d’enlairar-se, més enllà dels tòpics de “ciutat-dormitori”  i del “suburbi metropolità” però en els darrers tres anys ha vorejat perillosament la transformació en banlieu descastada. 

Afortunadament, el seny i la solidaritat de la xarxa social colomenca mantenen les possibles erupcions volcàniques sota les aparentment calmades aigues del Singuerlin, el Fondo o Can  Mariner, per exemple. Això i un degoteig imparable de persones que marxen als seus llocs d’origen.

Temps enrera, en una conversa informal amb la nostra ex alcaldessa, Manuela de Madre i Ortega, li feia notar que a Santa Coloma de Gramenet és produïa una des-capitalització preocupant de capital humà, de talent. Fa anys la generació dels meus pares (el boom migratori) i els poders públics varen invertir en educació, en civisme, en portar els fills a nivells universitaris.

Joves preparats que aparellats, lluny de romandre a la ciutat d’origen, optaren en molts casos per engruixir la nova ‘mesocràcia Pujoliana‘ de les unifamiliars al voltant de Barcelona. Els seus substituts, arribats d’arreu del Globus, si be amb rendes més precàries, ens han aportat una riquesa immensa de cosmopolitisme, costums, visions i plenituds humanes. Un capital humà extraordinari que, pressionar per l’atur i les expectatives, ara s’esmuny de retorn a la seva Ítaca particular.

Si em permeteu, jo em quedo amb el 7 a 1, que ens fan encaixar els bavaresos i amb les declaracions del entrenador reproduïdes avui al Mittelbayerische Zeitung: «Wenn man 1:7 verliert, ist es nicht der Abend, den man sich vorgestellt hat. Wir werden versuchen, aus diesen sieben Dingern zu lernen». “Si es perd 1:7, no és la mena de nit que hom s’ha imaginat. Tractarem, però  d’aprendre de cadascun d’aquests set”.

Els fets, estudiats i reflexionats, si hi ha talent, ens poden obrir camins de solució. També a Santa Coloma.

Anuncis

Quant a Jordi Corachán
Periodista

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: