Una candidata amb discurs

ARTICLE D’OPINIÓ DE JOSEP MARIA CORTÈS (*)

“Cuando estaba en el Gobierno Felipe González, era también presidente del partido”, tothom aplaudí. Ho va dir un dels assistents quan uns militants manifestaren la seva disconformitat d’ajuntar càrrecs, el de govern i el de partit, en un a mateixa persona. Els aplaudiments majoritaris dels assistents a l’acte pot demostrar el suport de la candidatura que encapçala la Núria Parlon a l’executiva de l’agrupació local del PSC. Probablement, també, sigui la única candidatura, ja que les altres hauran retirat la seva, davant del suport manifestat.

No entraré en un debat de la salut democràtica dels partits, si el fet de que l’alcalde/alcaldessa d’un municipi sigui a la vegada el president/presidenta de la seva agrupació local. Possiblement sigui més eficient a l’hora de definir l’estratègia del partit davant d’unes eleccions que a hores d’ara no semblen del tot favorables pel PSC. Cosa que sens dubte la Núria Parlón n’és conscient per tot el va dir. La seva exposició, durant quasi una hora, estigué ben estructurada, se l’havia preparat, i al meu modest entendre, va fer-ho bé. 

Quatre són els puntals del seu programa: formació del militant, xarxa capil·lar; radicalitat realista; catalanisme de consens. La formació del militant socialista és del tot necessària en l’agrupació. Habitualment l’entrada en una formació política i el nivell de responsabilitat organitzativa hauria d’estar en relació en el que cadascú aporta de professionalitat i compromís, no al contrari. Xarxa capil·lar vaig entendre-ho com una nova forma organitzativa allunyada de la verticalitat jeràrquica on cada responsable d’àrea la desenvolupa amb autonomia seguint les pautes marcades per la presidència. Radicalitat en el discurs del PSC s’orienten en tres idees: emprenedoria, (ho va repetir dues vegades); ecologia i sobretot donar a a conèixer la feina feta durant aquests trenta d’anys de governs socialistes. Finalment, citant a Raventós, el catalanisme ha des ser “frontissa” i no esquerda, tal com sembla albira-se per els discursos de radicalitat nacionalista en l’actual política catalana.

L’objectiu final recuperar aquell votant que tracionalment era proper al discurs socialista però que ara s’allunyat. I en va una descripció prou acurada: votant entre vint-i-cinc i quaranta anys, però que ara, donada la crisi econòmica, però sobretot de discurs, o de la manca o pèrdua del discurs de l’esquerra, mostrava bé desafecció o, entrega de vot a alternatives més radicalitzades.

En conclusió, el relleu de la presidència de l’agrupació local del PSC a Santa Coloma de Gramenet, sembla del tot consensuada per l’anterior executiva, la qual cosa, es pot deduir pel to conciliador del president sortint Antonio Carmona, encara que ja havia manifestat la seva intenció de traspassar-la. Es obvi, que una part de militància, no sé si majoritària, manifesti la seva disconformitat davant una certa autocràcia de la formació en el nostre municipi. No voldria acabar aquest petit article d’opinió en el Gramenet 2.0 de Jordi Corachán, de què la Núria comença a saber interpretar bé la seva escenificació i el llenguatge que pertoca en cada àmbit institucional.

* Josep Mª. Cortès Martí és professor d’Economia

Anuncis

Quant a Jordi Corachán
Periodista

One Response to Una candidata amb discurs

  1. Sergio Fidalgo says:

    Vendo katana a afiliado del PSOE

    La elección era difícil, porque optar entre Fracaso Man y Fracaso Woman era complicado. Para escoger entre lo malo y lo peor más vale quedarse en casa, pero fueron todos, y participaron todos en el akelarre que les llevó de vuelta al pasado. Aunque entiendo que escogieran el retorno a otros tiempos con la alternativa que tenían. Ibarra gustará más o menos, pero las clava, y su definición de “Zapatero con faldas” era perfecta. Entre las enaguas de ZP y el ‘foucherismo’ de Alfredo han escogido lo que daba menos vergüenza ajena.
    A fin de cuentas Rubalcaba tiene un curriculum más o menos serio, pero también ha demostrado inteligencia y cierta solvencia. Chacón tiene curriculum. Y muchos amigos. Y una bonita sonrisa. Y actúa peor que Cañita Brava en el papel de Obama en un thriller sobre la Casa Blanca. Las lágrimas de Carme/n más que pena, dan risa. Pero eso no es lo que importa en un congreso del PSOE, allí se impone quien afile mejor la albaceteña, y los tecnócratas de Chacón se quedaron a un filo de llevarse el premio. En el fondo da igual, tanto uno como otro solo podían aspirar a eternizarse en la oposición, porque representan las dos almas de un gobierno que ha llevado a ese partido a sus peores resultados electorales en los últimos 35 años.
    Tenía la esperanza que apareciera una tercera vía diferente, que ilusionara a la gente, que pudiera renovar al PSOE. Pero el PSOE no quiere renovarse. Ya les va bien ser así. Vamos, que van a jugar al estilo Rajoy. A verlas venir, a ver si el PP lo hace tan mal que acaban recuperando el gobierno sin despeinarse tras un ejercicio de amnesia colectiva sobre el mandato de ZP. Se piensan que la política es como el fútbol, y que el “ayer” no existe, que solo cuenta el presente. Como suicidio político no está nada mal. Creo que tendremos gobierno ‘popular’ para rato…
    P.D: Al menos nos hemos ahorrado los ridículos carteles de “NUEVO PSOE” que habrían adornado los atriles de Carmen Chacón en todos sus mitines. Ruego al PSC que elimine el rótulo de “NOU PSC”, que es de chiste. Lo “nuevo” se demuestra andando, no con paridas de ese tenor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: