Associacions i persones, agents de la participació ciutadana

 ARTICLE D’OPINIÓ de Josep Maria Cortès (*)

Participació és qualsevol activitat adreçada a influir directa o indirectament en les polítiques. La participació pot consistir en qualsevol tipus d’activitat; Des de la forma més habitual i regulada en les nostres democràcies com és votar. També es pot entendre com a procés participatiu tractar de convèncer a un amic, perquè vagi a votar, recollir signatures, enviar cartes als diaris, queixes a la bústia electrònica municipal. Generalment participació defineix la intervenció en política dels que no es dediquen professionalment. La participació política té dos grans tipus de protagonistes, dos grans subjectes en els quals hem de pensar inevitablement al posar en marxa qualsevol iniciativa participativa: les associacions i les persones. 

La ciència política mostra que el factor més important per fer que la democràcia funcioni no és tenir bons polítics, ni més recursos econòmics, sinó tenir una xarxa associativa rica: més associacions, amb més membres i més vida i democràcia interna. Aquesta seria la millor garantia que els polítics podran estar ben informats sobre el que volen els ciutadans i alhora el millor instrument per mantenir la pressió i el necessari control sobre la tasca dels responsables polítics. Les associacions com instruments de transmissió participativa requereixen un teixit molt representatiu de la ciutadania, en el qual tots els grups de persones amb interessos comuns estiguin organitzats, en què cap dels grans interessos sigui absent del debat i on en cadascun d’aquests grups hi participi activament com més gent millor.

Sovint trobem insuficiències en la mateixa existència del teixit associatiu. Cosa que suposa pèrdua de força participativa i representativitat de la ciutadania. Això provoca que la veu parlant de les associacions acaba concentrant-se en poques persones. Aquestes persones potser s’hi dediquen, perquè no hi ha ningú més o perquè els altres els demanen que siguin ells els representants, però com que no poden compartir ni discutir prou les seves idees amb el grup, al final acaben representant-se més a si mateixos que al conjunt del col·lectiu. En les democràcies mediàtiques com la nostra, hi ha poca gent disposada a implicar-se per raons diverses, però que poden tenir un origen comú: deixar que ho faci un altre, ja que hi ha la creença de què les ganàncies assolides seran compartides per la totalitat de la societat. No cal insistir més que, les associacions són les principals protagonistes quotidianes de la participació, i a més hi ha bones raons, perquè segueixin sent-ho. Però per ésser unes bones representants del conjunt de la societat es condició el compromís en la “res” pública.

L’altre subjecte de participació són les persones a títol individual que tenen interès en participar en el joc democràtic. En una societat complexa com la nostra sempre trobem persones que no desitgen associar-se, i prefereixen ser-hi individualment que formar part d’un col·lectiu amb el qual no se senten prou ben representats en el debat que s’ha de produir. Per tant, prefereixen que se les escolti com un ciutadà. Participant la gent aprèn a explicar les seves idees, a escoltar les dels altres i adonar-se que no coincideixen amb les seves, aprèn a debatre i a negociar, aprèn a intentar guanyar i a saber perdre i aprèn a fer-se corresponsable d’allò que s’ha decidit. Perquè l’àgora funcioni, cal una ciutadania activa, símptoma d’una democràcia saludable.

És difícil construir democràcies sòlides sense demòcrates, i la participació és la principal escola de democràcia. La participació és un instrument per aconseguir alguna cosa, en aquest cas una determinada política. Això no vol dir necessàriament que la motivació de la gent per participar hagi de ser instrumental. Segurament, si pensem en les nostres pròpies activitats participatives, ens adonarem que moltes vegades no ens ha mogut tant el voler aconseguir un objectiu concret, com senzillament fer saber al món quines són les nostres idees.

(*) Josep M Cortès i Martí és professor d’Economia.

Anuncis

Quant a Jordi Corachán
Periodista

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: