Núria Parlon: “Fem canvis perquè ens havíem acomodat”

  • Primera ENTREVISTA de la líder del PSC com a primera secretària de Santa Coloma

La nova primera secretària del PSC i alcaldessa, Núria Parlon, explica els seus plans per renovar aquest partit, encara la situació de Gramepark i respon a les acusacions de suposat tracte de favor a militants socialistes a l’Ajuntament. Aquesta entrevista es la segona notícia en català més llegida a WordPress.

JORDI CORACHÁN

–Voldria saber per què s’ha presentat a la primera secretaria del PSC. Pensava que l’alcaldia li ocupava tot el temps?
–No és una qüestió de tenir més o menys feina. L’important és la intensitat amb què un es dedica i distribuir bé les hores. Vaig decidir que era una bona aposta optar per la primera secretària del partit i fer un equip divers i ampli de persones. Volia impulsar les mateixes dinàmiques de renovació a l’agrupació. No és una exclusivitat de Santa Coloma. Molts alcaldes de Catalunya són primers secretaris.

–A Santa Coloma és el primer cop.
–Sí, és la primera vegada que passa, però en ser la primera vegada representa un canvi en les maneres de fer.

–No creu que si els càrrecs es reparteixen s’aconsegueix més partició i uns es controlen al altres. Sembla més democràtic.
–El concepte de democràcia no es pot relacionar amb els càrrecs que un té. És una qüestió de responsabilitat. Es tracta de complir amb els objectius d’un programa polític. Em sembla molt artificial dir que necessitem un partit que controli l’acció de Govern municipal, com si partit i Govern no fossin el mateix.

–Ho són?
–No. Vull dir que les línies de govern i els objectius com partit s’han de compartir. Què vull dir amb això? A l’Ajuntament i al partit ha d’haver les mateixes formes de fer política. Hi ha una diferenciació entre la política institucional i la del partit. Un planteja un model de ciutat que ha de ser satisfactori per al conjunt de la població, tant per als que t’han votat com per als que no ho han fet. I quan fas política de partit la teva finalitat és portar els principis del partit a la mobilització política i ciutadana. I per això necessites un projecte que sigui sòlid, creïble, obert i dinàmic, i no importa tant qui estigui davant, sinó l’equip. En el cas meu puc representar una manera de fer política, per l’edat, la formació i la meva trajectòria a l’Ajuntament. I hem volgut aprofitar-ho per l’agrupació. I així ho han legitimat la majoria dels militants. El nostre objectiu és trencar amb la idea que els partits polítics no representem a la ciutadania. Treballarem perquè la gent se senti representada en el nostre projecte polític que és diferent a l’Ajuntament, que governem en coalició amb ICV-EUiA i CiU. Crec que el nostre sistema democràtic ha de enfortir-se amb partits polítics forts i que la gent ha de recuperar la confiança en els partits, i perquè sigui així nosaltres hem de fer canvis importants. No només de cares ni d’edats, ni maquillatges, sinó canvis de caràcter organitzatiu i treballar d’una manera diferent.

– Per això hi ha tanta gent a l’Executiva? 54 persones, crec?
-Sí, comptant amb els membres nats: Manuela de Madre (diputada al Parlament), Esperança Esteve (al Congrès)… És un orgull perquè els colomencs estem molt ben representats en altres estructures del partit i les institucions.

Trepitjar el carrer

–Per què hi ha tanta gent?
–Perquè necessitem mobilitzar-nos i estar molt actius a la ciutat. I tenir un concepte de responsabilitat política compartida, perquè això ens fa més forts. Els lideratges no poden ser mai unipersonals, sinó es cau en el risc del seguidisme.

–Aquest és el perill.
–Sí. La militància necessita tenir responsabilitats. L’objectiu és poder funcionar com una gran orquestra.

–Amb una directora.
–Només ha d’haver un director perquè soni bé.

–Un director i dues orquestres: el partit i l’Ajuntament.
–Vostè això ja ho ha qüestionat i per més arguments que li doni pensarà el mateix. Que és bo o és dolent és opinable. No és qüestió de més o menys democràcia. No ha de deslegitimar la figura del primer secretari o de la alcaldessa. Ja he llegit el que pensa i continuarà pensant el mateix.

–No, alcaldessa, m’agrada convèncer i que em convencin.
–Jo li explico el projecte al marge de que vostè i altres persones puguin pensar que hi ha una excessiva concentració de poder. Jo sóc la persona que encapçala aquest projecte tant institucional com orgànic al partit. Sóc jo en tots dos casos, però hi ha un equip plural i divers que representa molt bé el que és el nostre partit. Estan totes les sensibilitats del partit.

–Aquest és el canvi amb l’Executiva d’Antonio Carmoma?
–El Consell Local es converteix en l’Espai Obert, que portarà Joan Carles Mas. Treballarem en tres línies fonamentals. Primer, un petit grup de colomencs, no necessàriament afiliats, amb els quals ens puguem reunir periòdicament per generar opinió i debat sobre temes supramunicipals: model d’organització estatal, idees per sortir de la crisi … Segon, informes i ponències sobre assumptes que afectin la ciutat. Per exemple, model de Sanitat. Llavors portarem un ponent reconegut que ens parli d’això i es pugui fer una anàlisi. Seran sessions obertes. I tercer, es faran debats plató, és a dir, es buscaran diverses persones per parlar d’un tema i, després, la gent podrà participar i dir la seva. És obrir el partit al debat ciutadà.

–Les novetats són l’Espai Obert i una Executiva àmplia.
–La novetat es que ens hem organitzat en àrees de treball per generar equips pluridisciplinaris o de plurisensibilitats que treballin de portes enfora. Crec que un dels principals problemes dels partits, inclòs el nostre, és que ens passem la vida parlant de nosaltres i de com ens organitzem, i que si primàries, i que si… i això està bé, serveix per a la regeneració interna, pro no té molt a veure amb l’interès de la ciutadania. Hem de treballar per reparar l’esquerda que s’ha produït. Analitzar per què partits que han tingut un gran protagonisme durant la transició s’han debilitat. His’ha de treballar amb diferents col.lectius de la ciutat. Amb la gent jove, que no està tan acostumada a mobilitzar-se com la gent més gran. No han viscut aquest esperit de reivindicació. Els partits també ens hem acomodat a determinades circumstàncies, molt centrats en la gestió. Hem de fer canvis importants i treballar de portes a fora, i això suposa tenir un pla de treball atractiu. Canalitzar les inquietuds que la gent pugui tenir. Això pot ser xocant perquè la gent pot veure estrany que un partit es mobilitzi.

–Per demanar més escoles bressol?
–Molta gent ens ho ha dit. La gent es va sorprendre que recollíssim signatures a la Plaça de la Vila.

Pactes de govern

–Però, estan en el Govern amb CiU.

–Sí, i vull agrair a CiU molt sincerament que se sumi a les reivindicacions en benefici de la ciutat per sobre del partit. És el cas de la pancarta que tenim penjada al balcó de l’Ajuntament (Hem de preservar el nostre patrimoni col.lectiu: la salut i l’educació). I això cal defensar-ho per sobre dels partits. Tots els representants elegits ho hem de fer en defensa dels ciutadans. CiU està al Govern i està actuant molt responsablement.

–Han fet vostès una prova de resistència del pacte.
–Jo no faré doble joc. Convergència està al Govern i defensa els interessos de ciutat, i això pot ser que hagi gent a qui no li agradi, però és així. Ara bé, com a partit, i aquí hi ha la diferència de què parlàvem, farem accions mobilitzadores en els àmbits que calgui defensar la igualtat d’oportunitats. Hem començat per les escoles bressol, perquè tots els partits vam dir en campanya que en necessitàvem més.

–Sap què Bankia representa més del 15% del PIB i la salut, entorn del 1,5%. Davant això, què podem fer?

–Doncs aquí té les asimetries. I davant d’això no podem fer molt, som Govern local, però podem incidir. Denunciar-ho als plens.

–Però, no se sabia la virulència de la crisi. Bé, no sé si ho sabem encara.

–Si, d’acord, però la crisi serveix de vegades per emparar-se en les velles tècniques del comptable. CiU ha de buscar més ingressos i recuperar l’Impost de Successions i prendre altres mesures que redueixin l’impacte de la crisi a ciutats tan complexes com la nostra, o Badalona o l’Hospitalet o Sant Adrià.

–Aquests plens interminables de vegades semblen el mini Congrés dels Diputats. Es parla més d’aquestes qüestions que de problemes propis de Santa Coloma. També aquí, hi ha una asimetria.
–Sí, d’acord. Això passa a les mocions. Això amb la reforma del ROM (Reglament) hem d’intentar pactar amb la resta de partits una limitació de mocions. Però, no està malament que es faci aquest tipus de debats, mentre siguin civilitzats. El problema és que de vegades no ho són, perquè hi ha gent que trenca el joc democràtic. El debat està bé. No ens podem aïllar i parlar només dels nostres projectes. Hi ha coses generals que tenen un fort impacte en la vida local, com l’assumpte de l’amnistia fiscal. És normal que Iniciativa o nosaltres vulguem debatre d’això per denunciar-ho.

–És una manera de donar orientacions a la ciutadania. De donar exemple?
–Sí, és clar. Són gestos que reforcen la nostra posició, ja que aquestes mocions s’envien al Parlament i, per tant, tenen un pes important. Tenim el nostre pes com a ciutat gran.

Gramepark no tancarà

–Permetim que li parli d’un assumpte local. Aquests dies s’ha parlat molt de Gramepark, dels set milions de factures que deu, dels cinc acomiadats (després readmesos) i del futur d’aquesta empresa, que necessitarà més aportacions als propers deu anys. És viable aquesta empresa? No serà la Bankia local?
–És una empresa municipal creada per a facilitar habitatge públic, sector que ara està en crisi. La seva situació és similar al d’empreses d’altres ajuntaments. Desitjaria aclarir que les factures no són per mala gestió sinó per uns conceptes determinats per l’obra pública que Gramepark ha fet per a l’Ajuntament. Gramepark ha funcionat com l’empresa instrumental que és.

–Però, ara no pot complir la seva funció per la crisi.
–Bé, però ha fet els treballs. Una altra cosa és com plantegem el futur, però el fet fet està. Ha fet una funció social i ningú s’ha dut diners. Dic això perquè sobre Gramepark penja l’ombra del cas Pretòria i és molt fàcil especular i atribuir-li mala gestió. Gramepark ha fet habitatge públic, equipaments, ha comprat terrenys per a escoles… I si no s’hagués produït un col.lapse de la construcció s’hagués autofinançat. Ha complert una funció social important, amb una part de pèrdues lògica quan parlem d’habitatge públic a preus assequibles, que no pot ser com un preu de mercat. Era sostenible, perquè l’empresa tenia uns beneficis. Ara, cal liquidar aquestes factures.

–Em referia més al futur.
–En això hem de treballar ara. Però, condicionat a la nova realitat. Tant si tanques l’empresa com si no, els deutes cal pagar-los. No està tan malament la situació de Gramnepark quan l’Estat ens acaba d’aprovar el Pla d’Ajust, que a altres ciutats no l’han aprovat. El Pla de Negoci de Gramepark ha estat considerat com a viable. Li recordo que hi ha 39 ajuntaments catalans que no han entrat. Seria de tontos negar que la situació és molt complicada.

–L’empresa perilla?
–No, perquè el deute el tindries igual. Hi ha quatre o cinc promocions en marxa a Doctor Ferran, al Banús, Circumval.lació… El que passa és que l’empresa ha de canviar la seva funció social; és a dir, seguir fomentant l’habitatge, probablement més en la modalitat de lloguer, però concentrar la seva activitat en la millora d’espai urbà a través de la rehabilitació. Pot deixar de banda una mica la construcció per dedicar-se més a la regeneració urbana, amb ajudes de la Generalitat. El que no pot ser es que la crisi ho paralitzi tot.

–Hi ha gent que diu que hi ha massa gent del PSC treballant en Gramepark.

-Jo no em sento autoritzada com a alcaldessa per cridar els treballadors al meu despatx i dir-los: vostè té carnet del PSC? Ensenyin el carnet. Després pren nota i convoco una roda de premsa per anunciar que els acomiadem a tots perquè no em critiquin. Estaria prevaricant. Una cosa és l’opinió publicada.

–No ho diu la premsa, només. Ho reconeixen els propis treballadors.

–Ho diuen els partits, la premsa …

–…i els treballadors.
–Bé, són opinions. Jo no seria seria si per acontentar a aquestes opinions fes fora a tota aquesta gent perquè hi ha una opinió pública publicada que diu que un dels problemes de Gramepark és que hi ha massa gent del PSC. El meu compromís és fer ajustos. En un moment es planteja la necessitat de prescindir d’alguns llocs de treball i jo proposo que s’incorporin els sindicats al debat. La meva intenció és no destruir llocs de treball. Per això li vaig ordenar al president de l’empresa que negociï.

–No es pot acomiadar a cinc persones al matí i readmetre-es a la tarda. Això fa mal a la imatge de Gramepark i de l’Ajuntament, que sembla que improvisi en un tema tan important.
–Cada dia improvisa el Govern.

–No s’escudi en això, si us plau.
–Cada dia improvisa i no rectifica.

–Rajoy està superant a Zapatero, i això semblava difícil.
–Si un s’equivoca en prendre una decisió, la seva obligació és rectificar. Jo no tinc complexos en reconèixer-ho. Jo prefereixo menjar-me la crítica a no explorar la via real. Per això ens paguen, mentre sigui dins el respecte no veig malament la crítica. Ara, el tema està en fer una empresa competitiva.

–Que passa per equiparar els sous amb els dels empleats municipals?
–Aquesta és la idea que esperem que prosperi en el procés de negociació. Es tracta de que tothom cooperi perquè ningú empitjori del tot. Es tracta de salvar els llocs de treball.

–Per què Jordi Mas no contesta les preguntes de l’oposició sobre aquest assumpte?
–No ho sé.

–Hi ha una regidora, Teresa Franco, que denuncia que els consells d’administració de Gramepark no serveixen de res perquè tot es decideix abans als despatxos. I el regidor Mas no dóna una explicació i rebutja donar la seva versió a Gramenet 2.0.
–Hi té tot el dret. Aquest no és el procediment. La senyora Franco hauria de trucar al senyor Mas abans de fer públic un e-mail d’aquesta naturalesa.

–Però una vegada que és públic no és millor aclarir les coses, encara que la senyora Franco no hagi seguit les maneres establertes?
–Quan es genera un mar de desconfiança portes enfora és molt difícil reconduir la situació. Jo entenc que el regidor no vulgui participar en aquesta política d’aparador públic. Ella hauria de preguntar abans de denunciar. El procés està viciat des de l’inici.

Càrrecs de confiança

–Deixim que li pregunti per una altra polèmica recent. La contractació de Néstor Cañete, regidor del PSC dels Pallaresos (Tarragona) com a director de Personal de l’Ajuntament olomenc. No hi ha gent preparada a Santa Coloma?
–Jo, de veritat, que aquest tipus de polèmiques no les entenc. No em sembla adequada la comparació que fa. Santa Coloma no és diferent d’altres llocs. Els càrrecs de confiança política són persones de confiança. Podem estar d’acord que hi hagi més o menys, però no es pot qüestionar a una persona. Al senyor Cañete no se li ha donat ni els cent dies de gràcia per a valorar la seva feina. En canvi, s’ha furgat en el seu passat i en la seva família.

–M’han guardaré prou de fer una cosa així.
–No, però altres persones sí. Relacionar els 13.400 aturats amb aquesta contractació no em sembla correcte.

–No és aquest cas. És que la majoria de directors de servei i alts càrrecs no són de Santa Coloma, ni han estat vinculats mai a la ciutat. Aquesta és l’anomalia.
–¿I? Com la majoria de gent de Santa Coloma que treballa fora. Jo puc entendre que es qüestionin els càrrecs de confiança, però no admeto la crítica per no ser de Santa Coloma.

–El contracten perquè és bo o per ser del PSC?
–Perquè és un professional molt bo.

–Per què ho ha demostrat en altres empreses?
–És clar. Ha portat personal d’un hospital, i de Localret. És un professional contrastat. Aquesta informació se li pot demanar a ell i no dir que el seu pare era inspector d’hisenda i no sé quines històries feia, com han dit. Jo en aquest joc, no entraré. Jo accepto la crítica i la respecto si es fa per millorar. No sé qui deia: Jo sóc tolerant amb la crítica, perquè la crítica és millorar la democràcia. Però hi ha uns límits en la crítica. Cal preservar la intimitat i respectar a qui és objecte de la crítica. Tots els càrrecs de confiança de l’equip de Núria Parlon són gent preparada i de confiança política, i això últim no ho negaré. Però, això en tots els ajuntaments. Els càrrecs de confiança solen ser de la pedrera dels partits. Què són endollats? No, són bons professionals. Qui em coneix sap que si fitxo a algú és perquè és un bon professional. És la defensa que puc fer. Jo confio en ells.

Bon programa de TV-3

–M’agradaria acabar amb una noticia bona. De vegades els periodistes també donen una imatge real de Santa Coloma. Ho va fer ahir TV-3 al programa Terreny Personal, no li sembla?
–Va estar bé el documental. Toca aquestes pulsions que de vegades la gent necessita. Era un retrat molt real. Va estar molt bé. Van presentar una ciutat amb dificultats i amb mancances econòmiques, però rica en oportunitats i dinamisme, en gent que vol fer coses. Hi havia un esperit de superació en cadascuna de les històries, sobretot la de Chenchiao Xiang. I em va agradar el gest dels nois de les escoles escollin fotos de la ciutat. Era el seu sentit de pertinença en clau de futur. Em vaig emocionar veient-lo.

–Teresa Castellví va estar també excel.lent.
–Era la identitat de la ciutat. Ha fet tota la seva vida aquí. Qui m’ha de venir a dir si jo m’estimo la ciutat o no, si jo l’he viscut en tots els seus moments. Al Fondo ja no volia anar gairebé ningú quan jo era petita. El reportatge demostra que és falsa la imatge que Santa Coloma s’enfonsa i la gent es mata pels carrers.

Anuncis

Quant a Jordi Corachán
Periodista

7 Responses to Núria Parlon: “Fem canvis perquè ens havíem acomodat”

  1. Toñi Gómez says:

    Después de leer la entrevista me reafirmo en la idea de que Núria Parlón es la líder indiscunible del PSC. Me gustan sus ideas de cambio en el partido y las respués que da a los asuntos complicados que le plantean. Ojalá que en ayuntamiento hubieran unas cuantas Parlón.

  2. Mercedes puértolas says:

    Me ha gustado el “talante”(¿les suena?) de Nuria Parlón. No ha eludido las preguntas comprometidas y nos ha aclarado qué pasará con Gramepark y otros asuntos. Me han agrado dos momentos, cuando hablan de los directores de orquesta y de Tv3. Creo que los colomenses estamos en buenas manos, a pesar de los problemas. Gracias por sus mensajes optimistas.

  3. Dani M says:

    Felicitats per l’entrevista.

  4. Jesús del Álamo says:

    Interesante la entrevista. Está uno acostumbrado a leer esos masajes a los políticos, que leer un escrito así resulta reconfortante.

  5. Miguel says:

    Sr. Alcadelssa, el lunes hay una sentada para denunciar a los Bancos, la esperamos a Ud. y a su Gobierno, algamos de la teoria una realidad.

    A qui correspongui,

    Us convidem a l’acte reivindacatiu que tindrà lloc a Santa Coloma de Gramenet el proper dilluns 21 de maig a les 8:30 davant de la seu d’Unnim i BBVA a la Rambla Sant Sebastià nº2.
    Cal recordar que l’entitat financera Unnim va ser rescatada pel FROB per un total 948 milions d’euros i el BBVA la va arsorbir per l’insultant preu d’1 euro.
    Sistemàticament Unnim es nega, ni tan sols, a negociar la dació en pagament. El BBVA com a propietari de l’entitat tampoc millora la situació.
    Així doncs, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i Vivenda de Gramenet en ple, hem decidit traslladar les nostres vivendesdavant de la seu abans esmentada durant l’horari d’oficina i no marxarem fins a ser atesos.

    Dia i hora: Dilluns 21/05/2012 a les 8:30h
    Lloc: Rbla Sant Sebastià 2 Santa Coloma de Gramenet
    Metro: L1 Santa Coloma

    PAHV Gramenet

    Si se puede….

  6. Eduardo Sanchez says:

    Jordi, una gran entrevista, muy interesante. Buenas preguntas del entrevistador. Valiente a preguntar.
    A Toñi Gomez, en el Ayuntamiento hay muchas y muchos Parlón, sus trabajadores/as son los que hacen que casi todo funcione, sin ellos la Alcaldesa no estaría donde esta, ella era (es) una trabajadora más del Ayuntamiento.
    Sobre Gramepark, creo que la sra. Alcaldesa no se ha enterado sobre las forma que sus mandados entre ellos el sr. Nestor, (muy buen profesional, consejero en Gramepark, en Grameimpuls, director de RRHH del Ayuntamiento,) negocian con los representantes de los trabajadores sólo quieren imponer no negociar. Así mismo, donde hay negociación si casi todos los miembros del Comité de empresa son militantes socialistas y puestos por el PSC. Si empezarán despidiendo al Gerente se ahorraría 70000 euros, hay buenos técnicos en el Ayuntamiento para manejar el poco negocio o trabajo existente en Gramepark. Lo poco y mal que funciona, son las grúas, mucho personal para poco trabajo, nunca se ven cuando se necesitan, debería replantearse ser absorbida este parte de Gramepark por una empresa solvente del ramo.
    El programa de TV3, estuvo bien, pero no representa la realidad de Santa Coloma, el sr. Jordi Valls, el sr. Rodolfo, y el sr. Pedro no representan la verdadera ciudad. El documental es una parte de nuestra Santa Coloma pero no toda, donde esta la zona donde viven los rumanos, los gitanos, los paquistaníes…
    La Tere, genial como ella es, és una dona de la nostra ciutat.
    Al PSC, con Núria le queda mucho que cambiar, pero el cambio será a mejor y con ello nuestra ciudad ganará. El PSC y Núria debería de dejar algún socio de gobierno en la banqueta y hacer más política de izquierda, Santa Coloma es una ciudad de izquierdas, pero ahora tira más para la derecha de CiU.

  7. Núria Parlon, la mejor lider del partido socialista colomense y la mejor alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet. Me gustan tus decisiones valientes, coherentes, responsables y de tus proyectos de igualdad de oportunidades.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: