La sanitat, pels millors

ARTICLE D’OPINIÓ DE JOSEP MARIA CORTÈS

La política de la coalició conservadora comença a fer mal entre la població. Sense anar més lluny en l’àmbit sanitari les llistes d’espera comencen a fer-se més llargues: operacions com la pròtesi de genoll, habitual entre els més grans, es situa al voltant de 17 mesos d’espera, quan abans era només de cinc en el Esperit Sant, el nostre hospital de referència. 

No hi ha dubte que el model sanitari de l’actual consellaria convergent sembla que estigui totalment obsessionada a empitjorar la qualitat de vida de la majoria dels ciutadans del país que tan diuen estimar-se. Cosa que vol dir, ras i curt, que aquell que no pugui pagar-s’ho haurà d’encendre una espelma a la Verge dels Remeis per si li concedeix el “privilegi” de viure més i millor. Malauradament la història es repeteix, els “millors” ho són a costa de prendre allò que tothom, i dic tothom, ha fet amb tant d’esforç durant aquest trenta anys de democràcia espanyola: construir una societat cohesionada on “tothom” podia viure més i millor. Ara, amb l’avinentesa de la crisi, justifiquen polítiques d’empobriment social i econòmic, perquè una minoria els “millors” s’enriqueixin sense cap mena pudor.

Bé, aquest és el seu model sanitari. Encaminat a arruïnar del tot la sanitat pública per vendre-la als mercats. Una mena de desamortització de Mendizábal perquè els “millors” facin el seu propi negoci amb els drets de la majoria i així enriquir-se encara més, en aquest capitalisme de casino que tant bé els hi va. Per tant, fent una lectura planera de les actuals polítiques de la coalició, sense embuts, el bipartit (entre nosaltres, segur que els agradaria ser com el populista Tea-Party, encara que a contracor seu, són un Three Party CC-UD-PP) porten a terme una estratègia ben definida: convertir la salut en un luxe; de pas l’educació en un privilegi; i els espais de convivència en espais de confrontació.

Donades unes circumstàncies tan difícils, els que creuen que la societat creix i s’enriqueix en tant tothom tingui oportunitats per millorar i una vida més digne, ara no és l’hora de tirar la tovallola. Més que mai, encara que la situació sigui del tot adversa, els que hem cregut i creiem amb que una societat cohesionada és el model pel creixement i el desenvolupament, el nostre municipi necessita del planter més honest, més treballador, més compromès, perquè el “govern dels millors” no es creguin que realment ho són. Però a part, i això és el més important, no s’apropiïn d’allò que és de tothom. Hem de ser més exigents amb nosaltres i no confondre la virtualitat amb la realitat. Les actuals polítiques, per mitjà de la crisi, fan que es vegi com a normal la segregació, justificant-la com a únic camí per sortir-se’n. Bé, tota una estratègia, com la del Tea-Party, per privatitzar els drets socials. En resum, una societat de castes on uns pocs gaudiran de la salut, de l’educació i dels espais del poder i dels privilegis. I això, amiga i amics, company i companyes, no es pot permetre.

Anuncis

Quant a Jordi Corachán
Periodista

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: