Miquel Iceta: “El nostre vincle amb els ciutadans és la confiança”

  • El dirigent socialista inaugura les conferències de l’Espai Obert del PSC colomenc

Miquel Iceta, president de la Fundació Campalans, va donar ahir al vespre la primera conferència de l’Espai Obert, a la Torre Balldovina. Iceta va parlar de François Hollande i la seva nova política per Europa, i va abordar la renovació exemplar del Partit Socialista francès, dins del tradicional pensament d’esquerres. 

JORDI CORACHÁN

Gairebé tot està inventat, va venir a dir Miquel Iceta, davant de militants i simpatitzants socialistes, i alguns veïns encuriosits. Si el PSC i el PSOE volen seguir l’exemple del PSF per sortir de la seva crisi particular han d’anar a les essències del socialisme i el pensament d’esquerres. “El nostre vincle amb els ciutadans és la confiança”, va dir.

I va repassar les idees d’Hollande que, tot i tenir fama de avorrit, va saber connectar amb els francesos. Iceta va repetir diverses vegades el missatge principal: “El meu autèntic adversari són els diners”, va recordar que va dir Hollande quan els periodistes li van preguntar pel seu oponent, Nicolas Sarkozy. Una altra idea: “No em resigno a pensar que els nostres fills hagin de viure pitjor que nosaltres”, el que va connectar amb l’electorat més jove. I una tercera idea: “Quan el país i l’esquerra coincideixen, França és imparable”, que enllaçava amb el sentiment de la “grandeur”.

Home normal

Iceta va recordar que la sinceritat i el sentit comú d’Hollande van vèncer a un Sarkozy hiperactiu, el que li feia massa semblant al primer ministre. A més, el dirigent socialista va saber subratllar les connexions del seu oponent amb els rics de França i l’opulència. “El president de la República té el deure de defensar l’interès general”.

François Hollande, president de França.

Segons Iceta, Sarkozy aclaparat per les enquestes negatives es va escorar a la dreta per tractar d’aconseguir el vot de Le Pen filla. “I entre una còpia i l’original, la gent vol l’original”.

Però, l’èxit de Hollande ve de lluny. De fet, es va preparar a consciència per arribar a president i a més va comptar amb una renovació democràtica del partit, efectuada per Martine Aubry. La pròpia Aubry i Hollande, i quatre candidats més de gran nivell (Ségolène Royal, la seva ex dona, entre ells), van participar en les primàries. Això va transmetre una imatge democràtica i neta als francesos. “No és un missatge modern. La seva diferència és d’estil i d’arrelament a l’esquerra “, va dir.

“Hem fet coses malament”

Iceta va admetre la crisi del socialisme català, i la de l’espanyol, i la de l’europeu, llevat d’excepcions. “Hem fet coses malament, però no tantes com les que diuen, perquè el dèficit, tot i les retallades, segueix augmentant”, va dir. Es va referir a Bankia per contestar una pregunta sobre la poca preparació dels polítics d’esquerra. “No ho dirà per Rodrigo Rato?”, i va mirar a Núria Parlon per subratllar la seva preparació. Va dir no veure clar la comissió d’investigació de Bankia, perquè amb una majoria absoluta del PP “poden ficar a la presó a Rubalcaba”. En un to més formal va demanar al socialisme renovació d’idees i persones: “No pot ser que el nostre referent segueixi sent Helmut Schmidt, que té més de 90 anys”.

Atraure els joves i als ciutadans desencantats és l’objectiu d’aquestes conferències, segons van explicar Núria Parlon, flamant primera secretària del PSC local, i Joan Carles Mas, president de l’Espai Obert. “La idea és obtenir respostes als grans assumptes que preocupen als colomencs”.

Anuncis

Quant a Jordi Corachán
Periodista

3 Responses to Miquel Iceta: “El nostre vincle amb els ciutadans és la confiança”

  1. Lola Ramos says:

    Magnifica conferencia… así tienen que hablar los políticos, con sencillez y cercanía.

  2. metrpolis says:

    L’encertada conferència de Miquel Iceta dins de l’Espai Obert, sobre les eleccions a president, ara el socialista François Hollande, es pot extreure’n, entre altres, el mestratge d’un polític vuai quasi oblidat, Pierre Mendes-France. La seva lliçó ens ajudaria a sortir-nos de l’actual situació. El 1944, Mendes-France, participa activament, a la ciutat de Bretton Woods, en la constitució del Banc Internacional de Reconstrucció, amb l’objectiu prioritari d’ajudar els països endeutats per la II Guerra Mundial. A Bretton Woods, va fer amistat amb Lord Keynes, que representava Gran Bretanya. Mendes admirador de la “Teoria General” de Keynes, està al seu costat en la defensa d’un sistema monetari equilibrat, ja què el sistema monetari internacional definit pels nord-americans, perjudicaria encara més els països endeutats per la II guerra mundial, (fixeu-vos-hi en el paral·lelisme d’avui) conscients de què una societat sobreendeutada sense cap mena d’ajut, minses possibilitats de creixement té, amb tot el que això pot suposar de trecament social i de radicalització política (Recordem-nos del nostre veí Grècia, també ens pot passar a nosaltres?)

    Però res va afeblir el gegant dels EUA. Ni Keynes ni Mendes, van poder impedir l’establiment del monopoli nord-americà (la batalla financera actual, és això una guerra pel domini del mercat financer, els nord-americans amb els seus legionaris financers, diguem-ne les agències de qualificació, ja els hi va bé un euro pel terra). No obstant van ser altres delegacions, entre elles Amèrica Llatina, que van aixecar la veu, i van parlar, no només de “reconstrucció”, primer objectiu del Banc Mundial, sinó també de “desenvolupament”, cosa que condueix a la creació del Banc Banc Internacional de Reconstrucció i Foment (BIRF), organisme que encara avui forma part del Banc Mundial amb l’objectiu bàsic d’ajudar projectes de desenvolupament. De passada, Pierre Mendes-France també formà part del consell d’administració del Fons Monetari, conegut FMI, fins a la seva dimissió el 1947, Institució financera que encara s’encarrega de reequilibrar les balances de pagament.

    Quina lliçó ens dóna Pierre Mendes-France, aprofitant l’avinentesa de tant encertada conferència? la política honesta serveix per canviar el món i dic honesta, en el sentit que la creació de les desigualtats per enriquir un pocs suposa una gran irresponsabilitat. La situació actual, molt greu, necessita un canvi d’orientació per no caure a l’abisme. Segurament, Espanya se’n sortiria si el Banc Europeu, fes de banc central, comprant deute, ja que donaria confiança al sistema monetari decidit “políticament” per la CEE. Ara bé, hi un impediment que no és menor, la CEE no és sobirana en el sentit tradicional del terme, no és un estat, per tant l’euro com a moneda no té el suport sobirà com el té dòlar, i el seu dia la pesseta, el franc, el marc (ara parlant del marc, pensem que Alemanya ha tornat no fa massa temps l’endeutament que li va suposar la I Guerra mundial, causa principal de la segona) En definitiva, sense perdre la confiança, podem sortir-nos-en sempre que el Banc Central Europeu, actuí com a tal, i això vol dir decisió política, o sia política econòmica.

    En cas contrari, i això només és una opinió com a moltes, si no s’actua des d’Europa que mana, el millor crec que seria sortir de l’euro i tornar al maravedí -una altra decisió política amb grans conseqüències econòmiques- ja que l’euro seria més fals que un ”duro sevillano”. Fins el punt de decidir canviar de socis; en lloc dels veïns l’Europa rica del nord, pels veïns mediterranis, com a lloc de confluència natural (en Pasqual Maragall en va fer una temptativa) amb unes cultures les quals, el seu substrat cultural ens són molt més properes del que ens pensem a simple vista. No dic països, ni estats. Però tots els coneixem força bé. Encara que, de ben segur, ho passaríem molt, però molt malament per un temps, fins i tot anys, (l’OTAN ens posaria tancs a les fronteres i ens boicotejarien el comerç) però ens en sortiríem, de ben segur; això sí, ens hauríem d’oblidar de l’Audi, i canviar-lo pels nostrats motocarros, com aquell de Plácido, de la pel·lícula de García-Berlanga. És una broma, però no podem arraconar la mèmoria històrica, hem de ser conscients d’on venim i fins on hem arribat, per decisió política, i per tant, ara, és un bon moment per recordar el mestratge de Pierre Mendes-France.

  3. Retroenllaç: La política honesta serveix per canviar el món « Gramenet 2.0

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: