Entrevista a JORDI PUJOL: “Sense un finançament just no tindrem bons hospitals ni bones escoles”

Ha estat l’entrevista més fàcil amb Jordi Pujol. Serà veritat que està mig enretirat. Està més relaxat lluny de Palau i content de trobar-se a Santa Coloma, una ciutat que estima, tot i els pobres resultats electorals de CDC. Ja no diu allò de “això no toca” i parla més a poc a poc, com assaborint el temps i estimant la conversa.

  • “El Govern ha de vetllar per un bon Estat del Benestar”
  • “No tenim cap barrera aquí a Santa Coloma. L’hem superat a Mataró o Martorell”
  • “O es fan retallades o el país quedarà en una situació dramàtica”
  • “Hem de lluitar contra la decepció generalitzada”
  • “El cas Pretòria veurem en què queda, però ha fet molt de mal”

“M’agrada Santa Coloma, encara que no ens votin gaire” 

JORDI CORACHÁN

És veritat que vostè en les nits electorals mirava els resultats de les primeres taules de Santa Coloma i això li permetia saber si li havia aniria bé en el conjunt de Catalunya?
No exactament. Veurà, jo tinc escrit en les meves Memòries que la primera nit electoral, en el 77, van venir uns companys amb els resultats de dues taules electorals en les que havíem guanyat per poc. Si aquí hem guanyat per poc, en unes taules que havíem de guanyar per força, quan vinguin els resultats de ciutats diferents, com Santa Coloma, veureu com aquestes eleccions les perdrem per bastant. I va ser així.

Així que no mira les de Santa Coloma?
Sí, és clar. Però, també les d’altres llocs. Aquí tenim un resultat fluix.

Sembla que tenen com una barrera, que se situa en dos regidors.
Aquesta barrera no existeix.

Però, no passen de dos.
Bé, una vegada no en traguerem cap. De fet la barrera que diu vostè en altres llocs l’hem superat força bé. Ara guanyem en ciutats com Mataró o Martorell, i altres ciutats de més de 100.000 habitants: Reus i ciutats d’aquesta mena. Creixem en ciutats industrials com Vilanova i, repeteixo, Martorell, que és la ciutat de la Seat. Vam guanyar i ho fem en totes les eleccions.

I que els passa donç a Santa Coloma?
No sé que ens passa. L’arrelament de partits com el PSC i, inicialment, el PSUC, ha estat molt fort. Ara el PSC és el principal partit. Ara tenen dotze, oi?

Dotze.
Dotze sobre 27. Bé, però ha baixat, tot i que no ho acabem d’aprofitar. La veritat és que en altres ciutats hem fet un salt molt fort. Però, a Santa Coloma, no (riu). Tot i que la Generalitat li ha dedicat sempre molta atenció a Santa Coloma i jo personalment, també.

Jordi Pujol, a la seu de CDC de Santa Coloma, abans de presentar el seu llibre, dimarts.

Vam tenir la primera escola en català de Catalunya, gràcies a uns pares i mestres intrèpids.
Sí, va ser fantàstic. Miri, jo quan vaig arribar a la Generalitat el primer que vaig fer va ser demanar els noms de les poblacions amb més dèficit escolar. Em van dir quatre, que ara no recordo, però una era al Prat de Llobregat i una altra, Santa Coloma. Em vaig posar en contacte amb l’alcalde, que era Lluís Hernández, i vam començar a fer algunes coses. Vaig venir moltes vegades per raons escolars a Santa Coloma.

Tenia molt bones relacions amb Hernández, tot i estar bastant allunyats en lo polític.
Sí, tenia i tinc. Vaig tenir una boníssima relació amb uns quants capellans d’aquí. El Sayrach, Esquirol, Trias, Carrera (rector de Llefià que seria bisbe), Cabré … He anat diverses vegades a menjar a la seva parròquia i fa poc vaig estar a Singuerlín amb l’actual mossèn.

I per què se’ls rep tan malament de vegades. L’altre dia a Artur Mas el van esbroncar i a vostè també li ha passat alguna vegada.
I més coses.

Bé, un cop li van tirar tomàquets i una altra, una pedra.
Més d’una. Els tomàquets me’ls van tirar a mi i al Hernández. El criticaven més a ell que a mi. Recordo que va venir un grup resant el rosari en actitud de mofa. Això havia d’anar per a mi, però també per a ell, que era el sacerdot. Una altra vegada, em van tirar pedres, però tampoc anaven per mi sol, també es queixaven del pobre Hernández. Es queixaven del transport públic de l’Ajuntament no arribava a Can Franquesa. Em van preguntar a mi i els vaig dir que era cosa del Hernández. Llavors em van apedregar el cotxe.

Recordo que vostè va plantar cara.
Vaig sortir del cotxe i els vaig recriminar l’acció. Però, bé, després he vingut un munt de vegades a Santa Coloma i la mar de bé. He vingut a la Bastida, al Puig Castellar i l’escola Wagner … Després ve l’hospital de l’Esperit Sant, que es va fer nou, i ha inaugurar un servei de radiologia, que no hi havia … També al Cinema Goya que es va convertir en el Teatre Sagarra … Vaig venir a fer una conferència a la Torre Balldovina i … a inaugurar l’estació de metro del Fondo.

Té un bon record, veig.
Sí, molt bon record. Fins i tot de la pedragada, també.

Com diu?
Sí, veurà, és important que la gent separa que en un moment donat el president de la Generalitat, encara a risc de que li d’un roc, surti i els digui: Què us heu cregut.

L’altre dia, Artur Mas no va dir res, clar que només van ser crits per les retallades.

Miri, a tot arreu es fan retallades en aquests temps. El Rajoy n’ha començat a fer. Rodríguez Zapatero va començar a fer-les. El Govern de la Generalitat ha hagut de fer-les. Rajoy haurà de fer-ne més perquè si no Espanya quedarà en una situació d’insolvència dramàtica. Això no agrada a ningú. El que passa és que un moment determinat no hi ha altre remei. No vull criticar a ningú, però la caixa de la Generalitat va quedar buida.

Què insinua?
Res. No estic dient que algú robés, ni de bon tros. Penso que es va gastar més del compte, en coses de vegades bones, però que no eren al millor necessàries, o el que fos. El cas, pel que sigui, és que es va gastar més del compte i va arribar una crisi general, una crisi que està afectant tot Europa. Les famílies saben per experiència que cal ajustar i retallar coses.

Però, en ciutats com Santa Coloma les retallades es noten molt, perquè la sanitat i l’educació públiques són imprescindibles, com d’alguna manera ha dit vostè abans.
Sí, és clar. Però, les retallades es noten a tot arreu, molt o poc. Però, cal deixar clara una cosa. Malgrat les retallades, tenim uns serveis molt millors dels que hi havia fa deu anys, que ja eren bons. A Catalunya, seguim tenint una bona sanitat i a Santa Coloma, també. Recordeu com era el vell Esperit Sant. Tenim un marge, però hem de procurar que la crisi no duri molt de temps perquè si no ens podria afectar més del compte.

Jordi Pujol, pel carrer Major, acompanyat per Carles Combarros, Susana Abelló i  Santi Martínez.

Si es retalla més s’aturarà l’ascensor social, al qual vostè s’ha referit moltes vegades.
És ascensor social és bàsic. Molta gent ha pujat en ell, vostès, els de Santa Coloma, ho saben. L’important és seguir així, que la gent, tot i les dificultats actuals, pot veure que Catalunya és un país on pot progressar. Ells i els seus fills. La història de Santa Coloma és aquesta història. La immensa majoria de persones que van venir a Santa Coloma fa quaranta, trenta o vint anys estan millor que no ho estavan. Ara cal aguantar una mica per tirar endavant.

Ara hi ha nous immigrants, que vénen de més lluny.
Sí Catalunya té necessitat de tenir un bon estat del benestar. Vol dir escoles, centres per la gent gran, ajudar les famílies amb un nen amb Síndrome de Dow o una espina bífida per a què no quedin desemparades, sinó que s’ha les ajudi. Vol dir mantenir tenir bones pensions… Catalunya necessita això. I el Govern català ha de vetllar per tot això, i més si és un govern nacionalista. Miri, l’objectiu de Catalunya és ser un poble, de gent dispersa, però que s’entengui, que hi hagi una bona convivència i integració. Només demanem que la gent senti afecte per aquest país. Crec que la Generalitat fa tot el possible, però hi ha un greu problema econòmic.

Anem cap al Pacte Fiscal.
El Pacte Fiscal és per tractar de solucionar aquest problema. Si vol parlem d’això. A Catalunya tenim un finançament molt dolent. Està sent tractada molt injustament per l’Estat.

Fa temps d’això.

Des de sempre, però ara s’ha accentuat. I si estàs molt mal tractat, però hi ha molts diners, encara que tinguis menys diners segueixes tenint diners, però si ets mal tractat i tens pocs diners la situació esdevé insostenible. Per tant, ara, la necessitat del Pacte Fiscal és una necessitat absoluta per a tots els catalans. És necessari per a les empreses i per a la gent que la preocupació principal és l’hospital, perquè amb aquest finançament espoliador i injust no tindrem un bon hospital. Si volem que les escoles bressol funcionin bé, també. No pot ser que que a Catalunya se li en vagin 8 de cada 100 euros que guanya. A part dels impostos dels altres, tenim un impost addicional del 8%, i si això no es posa remei serà molt difícil que puguem tirar endavant. En cas contrari, no podrem mantenir la qualitat del nostre país, de les nostres escoles, dels nostres hospitals.

Vostè creu que s’aconseguirà un bon Pacte Fiscal amb un PP amb majoria absoluta?
Fàcil no serà, perquè Espanya s’ha acostumat a “paguen ellos”. Ells són els catalans, tots els catalans.

Els que parlen castellà o xinès, també.
Ja sap que sempre he dit que català és tot aquell que viu i treballa a Catalunya i a més vol ser-ho. Hi ha gent que no vol ser-ho, però són poquíssims. Per donar bons serveis a tots, Catalunya no pot seguir pagant més del que li toca, perquè si no anem cap a la ruïna. El Pacte Fiscal serà possible o no? Difícil ho serà, però hem de aconseguir-ho perquè, en cas contrari, estarem condemnats a l’asfíxia.

Hi falta unitat política aquí?
Sí, però l’essencial és que hi hagi una part important del país que convenci el Govern, que ha d’estar davant, i el President, també. És el moment de ser decidits i valents.

Vostè en el seu llibre parla de la dècada de les decepcions.
Sí, però no és catalana només. És catalana, i és espanyola, i és europea, i és personal de molta gent que fa deu anys l’important era fer una hipoteca i pensava que tot aniria la mar de bé i té una decepció. Hi ha una decepció generalitzada i, contra això, hem de lluitar.

En poc temps la ciutadania ha patit el revés de l’Estatut i el cop de la crisi. És una doble frustració, ¿no li sembla?
Doncs ara tornem. Escolti, no es desanimi, perquè el país té prou energies. Quan dic que no es desanimi no vull negar el que diu. Aquesta serà una crisi que durarà, no vull enganyar, però que estic segur que la superarem.

Quan diu durarà, a quants anys es refereix?

No ho sé. No ho sap ningú. Agafi el diari i veurà que tots els que fan pronòstics s’equivoquen. Un premi Nobel diu això, un altre premi Nobel diu el contrari. De premis Nobel estic parlant. D’economistes d’aquí, que surt un a cada cantonada, pontifica sobre això i allò, i els ciutadans, i els polítics. El que està clar que trigarem a recuperar-nos i que mai arribarem al nivell que teníem perquè era fals. Estava basat en una realitat que no era veritat. Però una situació benestant, de creixement, de reducció progressiva de l’atur, que és el gran drama que tenim, etcètera… crec que trigarem relativament poc. Jo crec que ni tres anys, o al millor dos.

La gent ha perdut una mica la confiança en el sistema, en els polítics … i casos com Pretòria no ajuden.

El cas Pretòria està en mans dels jutges. Pensant en l’alcalde de Santa Coloma i altres persones conegudes cal esperar finalment que surt. Jo, de cap manera, vull declarar culpable a ningú. Ja es veurà. En qualsevol cas té raó en dir que aquestes coses fan mal, molt de mal.

Anuncis

Quant a Jordi Corachán
Periodista

3 Responses to Entrevista a JORDI PUJOL: “Sense un finançament just no tindrem bons hospitals ni bones escoles”

  1. Pep Puig says:

    M’encanta aquest home. Estic d’acord en la majoria de coses que diu. Només li demanaria que no es oblidessin l’Estat del Benestar i de l’ascensor social. ell ho diu, però no sé si el president Mas i altres membres del Govern pensen com ell.

  2. metrpolis says:

    El sistema d’ensenyament pren el qualificatiu de sistema, perquè s’estructura en parts diferents però connectades, sota el criteri d’edat biològica i d’àrea de coneixement: infantil i primària: nens; secundària obligatòria: adolescents, batxillerat o mòduls professionals: joves; graus, màsters i doctorats: joves-adults i adults ja madurs. S’ha d’encabir també, aquella part del sistema que es dirigeix a les persones que per qualsevol motiu no han pogut seguir els seus estudis, és a dir, les escoles d’adults en les seves diferents modalitats fins arribar a l’accés per a majors de vint-i-cinc anys.

    La universalització de l’educació, juntament amb la sanitat, conformen els pilars de tota societat que es defineix de democràtica i avançada. Des de la finalització de segona guerra mundial a l’Europa de la primera comunitat, i en el cas espanyol a partir de la instauració de règim democràtic, les polítiques portades pels diferents governs respectaren el pacte social, això vol dir l’acord entre les diferents classes socials. Per mitjà de polítiques fiscals i despesa pública s’intentà respectar el principi d’equitat i també de llibertat, valors que encara són els fonaments de les societats democràtiques del món occidental. Qualsevol persona resident d’un estat nacional avançat, independentment del seu origen social, encara té garantitzat l’accés -universal, per a tothom s’entén- als serveis educatius i sanitaris. Crec que aquest assoliment ha estat un fita que mai s’ha assolit en la història de les nostres societats. Una innovació social de primer ordre on quasi tothom, més o menys tenia dret a un mínim de benestar social.

    En aquests moments s’observa un canvi de tendència, de pèndol. Abans el pèndol, durant l’època del pacte social, es trobava cap a l’esquerra, ara cap a la dreta, o sia, que les classes socials no troben o no saben trobar l’acord o el pacte. Ja no es valora tant l’equitat com la llibertat. La llibertat de fer diners s’entén, i tenir el dret de no declarar-los, o en tot cas no gravar-los excessivament perquè el “capital” no es “desincentivi”. Ara els governs del món occidental estan més preocupats per la llibertat de mercat que per l’equitat social.

    L’educació en aquest moment, ja no figura com un instrument d’equitat, sinó que el “mercat que és molt intel·ligent” l’ha de regular, perquè assegura l’eficiència dels recursos invertits. Aquest criteri, òbviament, és el mateix que ha portat a una situació inassumible a la majoria de població que necessita un habitatge. S’ha especulat amb un dret com l’habitatge –posem ara l’educació- a on el que més ha interessat als gestors públics és la formació de grans beneficis a promotors i a banquers. Ara com s’ha vist que el “totxo” ja no és prou rendible, probablement, l’educació ara, la sanitat després, poden ser sectors econòmics que generin grans plusvàlues ja que tothom els necessita.

    Tothom vol fer negoci amb un dret com l’educació: bancs pels préstecs que hauran de demanar aquells que desitgin estudiar, empreses informàtiques (programari) i editorials (llibres) que vendran el seu producte al màxim preu que permeti el mercat. (Aquesta nova situació formarà un sector econòmic de gran rendibilitat que asseguri l’eficiència dels recursos invertits). Aquest criteri, és el que ara predomina en el joc polític, i s’ha de ser molt prudent davant d’asseveracions que ens poden portar a una situació semblant a la que es viu ara en el mercat immobiliari. Si em permeteu la frivolitat, volen tenir totxos per dominar-los millor.

  3. Pedro manuel Martínez says:

    Me da la impresión que el Sr. Pujol tiene un componente humanista y cristiano que, en algunas cosas, lo hace próximo a la socialdemocracia. De ahi sus magníficas relaciones con el alcalde Hernández y otros colomenses. Dicho esto, creo que su hijo, el Sr. Mas y Boi Ruiz y otros no tienen esta sensibilidad hacia los sectores más desprotegidos de la sociedad. Ahí, CiU tiene un problema y si no cambia, el conflicto social está servido.

    De todas maneras, quieriero agradecer al Sr. Pujol sus amables palabras con Santa Coloma y el respeto que ha demostrado hacia todos los colomenes. Asimismo, quisiera pedirle que comprenda a los que le insultan y que en tdas partes cuecen habas.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: