CiU és una empresa que fa negoci amb els sentiments

ARTICLE D’OPINIÓ DE JOSEP MARIA CORTÈS

Abans de tot em perdonareu. Però això és greu per expressar-se “meridiament” clar, ans escrit amb bon català popular, no així estrictament normatiu. Exposo unes reflexions, i com totes les reflexions són personals, de la gran “divergència” de sentiment respecte el que representeu, amics meus:

Això només és el començament. Hi una una gran similitud històrica d’un moviment que també s’encetà en un escenari, en aquell cas, el “Teatro de la Comedia” de Madrid el 29 d’octubre de 1933 (data fundacional de la Falange Española). Estem davant d’una “contrarevolució ordenada” de “Renovació Catalana” de la mateixa manera que ho fou a aquella data la “Renovación Española” que ara vol protagonitzar, en ple segle XXI, CdC i UD, això sí, amb una diferencia d’estil: aquells digueren, “aqueixos” callaren, excelsos representants institucionals, de partits, associacions i moviments en el nostre Auditori de Can Roig i Torres.

Tanmateix, les ansies de llibertat sempre venen de baix, el dia 11, n’és un exemple. Gent normal, classes mitges i treballadores, catalans de tota la vida i nous catalans: tots amb un clam “volem” canvi. No crec pas que el canvi sigui el que interpreten les formacions polítiques, esmentades més amunt, les quals, tenen més a veure amb les doctrines socials vigatanes de Mn. Sardà i Salvany (Sabadell 1844-1916- Autor del “El liberalismo es pecado”) l’ideari polític Duran i Bas (Barcelona 1823-1907. Advocat i polític conservador. Autor entre altres obres “Memoria acerca de las instituciones del derecho civil de Cataluña”) amb tonalitats de “el Tercio de Nuestra Señora de Montserrat” (Carlistes, requetès catalans, que varen lluitar durant la Guerra Civil Espanyola al costat dels Revoltats)

La catalanitat convergentista i unionista n’és és una, no és la majoritària -només representen 22,5% del cens total- a més d’excloent. Ells no representen Catalunya, no són pas Catalunya, són una formació, diguem-ne una empresa que fa negoci amb el sentiment de la gent per instaurar el seu model de societat, ara globalitzat, amb pinzellades de “Tradició Catalana” del nostrat Torres i Bages (Les Cabanyes 1846-Vic, 1916. Bisbe catalanista autor de “La Tradició Catalana) amb tots els meus respectes i admiració pel senyor bisbe. Vosaltres heu ferit la “Casa Gran Colemenca”, a la majoria dels seus ciutadans. Heu fet el mateix, no amb paraules -no sé que és pitjor- que d’aquell acte fundacional celebrat a principis del segle XX al teatre de la Comèdia de Madrid.

Hi ha un altre model de catalanitat molt més extens, més de base, més social, més obert, representat, perquè s’entengui, aquells que ho han d’entendre, per Macià (Vilanova i la Geltrú 1859-Barcelona 1933. Militar i polític català. Fundador del partit polític “Estat Català”) i per Companys (Lleida 1882-Barcelona 1940, President de la Generalitat durant la segona república), i de tots aquells que van perdre la vida a l’Ebre a mans dels seus compatriotes i germans: los del “Tercio”, els de la catalanitat vella. La nostra catalanitat és nova, beu de les fonts de Josep Recasens (Reus 1883-1954. Socialista català, va ser el primer dirigent del PSOE que va propugnar el fet nacional català dins de l’ideari socialista) i d’Antoni Rovira i Virgili (Tarragona 1882-Perpinyà 1949, periodista i polític) i la doctrina social de Francesc Vidal i Barraquer (Cambrils 1883-Friburg 1943. Arquebisbe de Tarragona i Cardenal).

Només per acabar, torno a demanar disculpes si hom es troba ofès, ja que els motius, que els desconec poden ser diversos. Segon, perdoneu per l’erudició, però no vull ser pas descortès amb el que dic. Tercer, ho dic simplement com a ciutadà desvinculat de tota formació política. Quart, la meva sensibilitat catalanista ve de molt lluny, com ja sabeu, com també la meva defensa de les Hispanies. I finalment, tal com diu un bon amic meu de Madrid, no ha hagut autonomia més independentista que el Madrid de l’Esperanza Aguirre.

Anuncis

Quant a Jordi Corachán
Periodista

3 Responses to CiU és una empresa que fa negoci amb els sentiments

  1. Josep Martinez says:

    Sr. Cortés: Tothom juga amb els sentiments. El PP no ho fa quan apel.la a Espanya? I els americans, que pengen la bandera fins al lavabo? Aquí del que es tracta és que els catalans (nascuts aquí o a Sevilla) puguem decidir sobre el nostre futur i el dels nostres fills i néts. Jo vaig néixer a Úbeda (Jaén) i sóc més del Barça que Joan Gamper (o tant com ho era ell). Vull dir que estic fins als pebrots d’aquest Govern d’Espanya i de l’anterior, i l’anterior …
    Miri una cosa, diguin el que diguin, caiem antipàtics i ens pinten de lladres amb tres braços, com deia Quevedo. La llengua catalana està partida en tres o quatre trossos, el port de contenidors no té accessos adequats, volen fer l’eix central en lloc de la Mediterrània … Segueixo? A la Generalitat la tenen ofegada, després de 30 anys de solidaritat amb la resta del país, hem de guartar mofes constants … segueixo? No val la pena.
    Que’Artur Mas parli amb Europa i acabi amb tot això per sempre. Amb la cosa federal no hi creu ningú. Jo tinc família allà, però la meva pàtria és la dels meus fills.

  2. Toni Tortolero says:

    Aquí siempre apechugamos los mismos, los paganos. Pagamos la crisis de España, la catalana y la de Santa Coloma. Es un milagro que la gente no esté ya en calle con las cacerolas en la mano. Yo he votado socialista pero estoy cansado de palabrería, propaganda y poca coherencia con el de abajo.

  3. metrpolis says:

    Trèveris és una ciutat alemanya al costat de Luxemburg. Una ciutat, Trèveris, envoltada de vinyes -SCG també ho fou- d’uns cent mil habitants, com la nostra ciutat. Trèveris, en certa mesura, és una Alemanya en petit. A Trèveris es poden tastar vuit vins diferents de Mosel·la, des d’un extra-sec fins un vi dolçíssim (amb explicacions de cupatge i de l’anayada, tot un luxe). A Trèveris hi ha un control molt dur sobre els usos del sòl: hi ha parcs, avingudes amb arbres i gespa, voreres amples, serveis de tot tipus i extenses àrees arqueològiques en ple centre (impensable en el nostre país on abans es construeix un pàrquing en plena ciutat romana, a Barcelona, a la catedral en tenim un exemple). SCG, és també en certa mesura una Catalunya en petit. Trèveris va tenir un fill il·lustre Karl Marx, fill de Heinrich Marx, advocat jueu convertit al protestantisme. Trèveris és un exemple de la societat futura? Probablement no, encara que fos possible. En l’actual ordre de coses els polítics, sobretot els que defenen el model del “concert” no s’inspiren pas en el fill predilecte de la ciutat del Mosel·la. Una independència així “concertada” no interessa gens, ja que faran el seu propi “Xiringuito”, com ja ho fan ara.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: