Comença la negociació de l’ERO de Gramepark

Arriba l’hora de la veritat. L’Ajuntament começarà la setmana que ve les negociacions amb els treballadors per pactar l’ERO que afectarà a uns 15 treballadors, gairebé un 30% de la plantilla.

La postura de l’Ajuntament és de “diàleg franc i obert”, segons fonts municipals.

Assenyalen que intentaran arribar a acords econòmics amb treballadors ja veterans, així com amb persones que han vist com el seu lloc de treball era qüestionat per la falta d’activitat, a causa de la caiguda de les vendes.

“El menys dolorós possible”

La proposta de l’Ajuntament ha estat confeccionada pels consellers de Gramepark Ana Muñoz, que és també directora econòmica del Consistori, Néstor Cañete, responsable de personal, i Óscar Garcia Dávila, gerent de Gramepark. Els tres s’han reunit en diverses ocasions amb l’alcaldessa Núria Parlon, qui els hauria donat instruccions per fer l’ERO de manera “dialogada” i de la manera, diuen, el “menys dolorosa possible”.

Els responsables municipals asseguren que la dedició de reduir la plantilla “és dura, però imprescindible” si es vol mantenir l’empresa, que presta els serveis municipals de grua i parquímetres, a més de gestionar els habitatges socials i les places de garatge.

Tot i que ha baixat el dèficit de Gramepark en els últims anys, la gravetat de la crisi obliga a reconduir l’activitat immobiliària i moderar les aportacions de diners que fa periòdicament l’Ajuntament a l’empresa municipal. Sostenen que l’ERO s’emmarca dins del Nou Pla d’Acció presentat el passat dia 28, que té com a objectiu reduir un milió d’euros l’any.

Altres notícies de Gramepark

Anuncis

Quant a Jordi Corachán
Periodista

6 Responses to Comença la negociació de l’ERO de Gramepark

  1. Eduardo Sánchez says:

    Hasta que no lo vea no lo creeré. Cuando acaben la negociación por llamarla de alguna forma esperamos que el primero de la lista sea el Gerente, pues todo apunta a que será una imposición sin ningún margen.

  2. Àngel Moratilla says:

    He llegit tots els comentaris referents a l’ERO de Gramepark atentament. Sento molt la situació, ja que coneixo gent, amb relació d’anys, molt vàlida a Gramepark.
    A diferència d’altres, jo no dubto de la professionalitat d’Òscar García Dávila, i si hi ha un pla de viabilitat, i si es requereix sacrificis, doncs s’han de fer, no ho dubto, si ha d’haver-hi acomiadaments perquè l’empresa sobrevisqui, s’ha de ser quirúrgic.
    Però si no és viable, i pel que llegeixo, es canvia continuament les perspectives, pla de viabilitat, decisions….El que faria qualsevol empresa no viable és fer un concurs de creditors, perquè si no serà una hemorràgia contínua i cada mes una nova agonia, i un nou canvi.

    Per tant, opino que no s’ha de fer canvis continuament, ni canviar d’opinió: o la situació s’arregla d’una forma, o no s’arregla, no em semblen normals aquests constants cop de timó. Són temps difícils, i temps de decisions.

  3. Retroenllaç: Gramepark y Cacaolat, presente y futuro de Santa Coloma en juego | TOT GRAMENET

  4. Soledad Urbano says:

    Jo com Eduard, fins que no ho vegi no m’ho creeré…
    Gràcies a aquest medi, als familiars, amics, alguns treballadors i veïns de cadascú del treballadors pel seu soport , la informació que ens han facilitat als ciutadans de Sta. Coloma i per la pressió que han fet, doncs heu aconseguit, que es seguin els polítics i comencin a parlar de negociació i sortides dignes.
    Ara cal que per una vegada, i després de dos anys de patiment dels treballadors, estiguin dient la veritat i ho facin pensant en les persones i no en les afiliacions polítiques.

  5. metrpolis says:

    Independència o dependència

    per Josep Mª Cortès-Martí

    Ara que estem immersos en mig de manifestacions de tota mena; tothom en parla sobre un tema que sempre ha estat latent en la societat catalana, però que ara sense complexos surt, es manifesta i es parla, de si si això de la independència va de debò, o com altres vegades ha passat, no ha passat res de res.

    Sóc del corrent d’opinió que la transició espanyola s’ha acabat des el moment que la generació nascuda el 1975 -la més nombrosa del cicle demogràfic espanyol del segle XX- s’ha fet gran i ha pres el relleu. A mi em sembla que aquesta dada s’ha de tenir present, també, per explicar els gran canvis que estem vivim ara.

    Una generació que ha viscut sempre en democràcia, en una Espanya en ple creixement econòmic des de 1960, i en una Catalunya, on els seus drets històrics -sense entrar en més detall- són recoguts dins el marc de la Constitució de 1978.

    Tres fets que defineixen la generació del 75: demòcrates, catalanoparlants i relativament rics. Una generació la qual, la Constitució de 1978 els esdevé un instrument de convivència, d’articulació territorial i de model econòmic, ja desfasat. I això significa, que ha tocat el moment de revisar l’arquitectura en les seus tres puntals: convivència, territori i economia, per construir un nou model de societat.

    En la “Voz en off”* en parlo; si es pot està d’acord o no, però aquest no és el tema, sinó que ara és el moment de canviar un instrument que ens ha servit molt, moltíssim, però que és resultat d’un temps, d’una època, i que ara ja forma part de la nostra història. Amb això i per acabar aquesta petita contribució, és que el model de societat que s’ha de proposar, pels els següents cinc o sis lustres, ha de ser una societat “independent” d’aquest nefast “capitalisme de casino” però que ha de ser dependent d’un marc que solidifiqui la nostra convivència, un dels actius més importants per garantitzar una societat pròspera socialment i econòmicament rica.

  6. Sara says:

    Esperem que sigui cert que la postura de l’Ajuntament i de la direcció de la empresa es de diàleg franc i obert com diuen.

    Que per una vegada hi hagi transparència en les negociacions que es duguin a terme i no hi hagi lloc a discriminacions injustificades, o millor dit justificades per raons d’ afiliacions polítiques, amiguismes, i altres qüestions que res tenen a veure amb la professionalitat dels treballadors i el funcionament de la empresa.

    I sis plau prou de plans de negoci que serveixin per cobrir l’expedient i que no reflecteixin la realitat i el futur real d’aquesta empresa si el te ( posin les cartes sobre la taula sense por, després de tres anys d’agonia ja es hora ), els ciutadans de Santa Coloma i concretament els treballadors es mereixen conèixer la realitat del seu futur per el be i la dignitat de tots, tant dels que marxin com els que continuïn.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: