Ara toca decidir: unionisme, federalisme o sobirania

ARTÍCLE D’OPINIÓ DE SANTI MARTÍNEZ » L’11S va marcar un abans i un després en la política catalana, un fet històric amb un ball de xifres d’entre 650.000 i 1.500.000 de catalans reclamant la independència de Catalunya, però no tots els partits polítics han sabut o han volgut escoltar al poble català. Alguns fent cas omís, però sent coherents amb la seva ideologia unionista i centralista en defensa d’una Espanya unida què ens està ofegant econòmicament.

Després de dècades generant un dèficit fiscal cada any del 9% del PIB català (16.000 milions d’euros), sense invertir a Catalunya, ni complir amb l’Estatut d’Autonomia que ja van retallar, bloquejar i retardar la inversió en infraestructures. Alguns exemples són el Port de Barcelona, o la N-II al seu pas per Girona. I ara uns pressupostos generals que ataquen directament a Catalunya i al benestar dels catalans, que ja hem hagut d’apretar-nos el cinturó degut a l’herència del tripartit a la Generalitat.

Els que han sentit però no han escoltat al poble, intenten inventar sense tenir ni cap ni peus, un corrent caduc, inviable i indefensable com és una estructura federal per a l’Estat espanyol, proposar això és tornar a ensopegar amb la mateixa pedra, ja que les Autonomies és ja en sí un sistema federatiu. Que faltaria? Un parlament federal, Canviar el terme lèxic a sistema federal, i determinar les competències territorials i de l’estat federal. Si ens volem comparar amb els alemanys que en la seva estructura federativa, no existeix l’heterogeneïtat de territoris, la multiculturalitat d’Espanya, perquè Alemanya és culturalment homogènia, amb escasses diferències econòmiques (a diferència d’Espanya) i ningú qüestiona la unitat lingüística pel que no sabem en quina situació quedaria el Català. En realitat, el federalisme alemany funciona, per la condició que precisament li manca a Espanya: l’elevat grau d’homogeneïtat cultural i social del país, i l’alt grau d’enteniment i cooperació entre les regions o landers.

Finalment, la petició d’una majoria de catalans i, em trec el barret perquè ha estat el més intel•ligent i valent després del fracàs de la negociació del Pacte Fiscal (un sistema de finançament més just i equitatiu), amb el president del Govern espanyol, què és recuperar i defensar una sobirania social i nacional. Disposaríem de més recursos pels catalans a causa de que desapareixerien els efectes negatius del dèficit fiscal. “No es tracta de separar-nos, sinó, de dotar a Catalunya d’instruments per tenir un projecte de futur més esperançador, com va dir el President a l’entrevista de TV3, indicant que en la UE, cap Estat membre és independent al 100 per cent i que, en qualsevol cas, un futur Estat català estarà dins de la UE, on la seva moneda seria l’euro i les seves relacions amb la resta d’Espanya serien “d’igual a igual” i no de forma subordinada, com fins ara.

Advertisements

Quant a Jordi Corachán
Periodista

4 Responses to Ara toca decidir: unionisme, federalisme o sobirania

  1. Dani M says:

    La manifestació del 11-S va ser històrica per la seva magnitud i per la seva repercussió tant a dins com fora. Ara toca decidir sense por si ens quedem tal i com estem o avancem cap a un estat propi que significarà més recursos i més oportunitats (econòmiques, laborals, socials…) per la ciutat.

  2. Jordi Van der Merwe says:

    Realment existeixen les 3 opcions: una que no beneficia per res a Catalunya (unionista, espanyolista o com la vulgueu dir), una altra que vol Catalunya per sobre de tot (independentista, sobiranista, oriantada a l’Estat propi, o com vulgueu) i una última nova de trinca que ha resorgit amb certa vehemència, una mica per dir també la seva (federalista).
    Personalment em quedo amb la independentista, vull el millor per Catalunya i que se’ns respecti com a país, cultura i llengua.
    Estic totalment d’acord amb en Santi Martínez: la opció unionista no ens fa gens bé, s’aprofiten dels nostres diners, no ens respecten com a país i a sobre incompleixen llei rere llei amb nosaltres. Tampoc aporta gaire la opció federalista, no es veu cap full de ruta, ni amb quin suport compten i només acusen a CIU de retallar. Quina poca memòria que tenen aquests senyors…!
    Crec que ara toca decidir pel nostre futur, ho tenim a l’abast de la mà i només units ho aconseguirem.

  3. Des de lluny says:

    L’única solució per a mantenir el pais viu és la de la independència. L’unionisme, concebut tal com està actualment, té per objectiu l’assimilació i per tant la pèrdua de la indentitat. El federalisme és assimètric en un sentit: només en una banda se’l creuen. http://www.desdelluny.com

  4. Potser cal pensar una mica més en la ciutadania.

    Actualment el problema son els calers, i la única solució passa per que els “duros” se’ls administri cada un. Com no ens deixen fer el que cal doncs passem a controlar-los de la manera que sigui

    Es molt probable que el millor sistema (en general) seria convertir-nos en una confederació d’Estats tal com es Suïssa, però per passar per això cal ser primer independents, i fusionar-nos amb la lògica natural.

    No dic que haguem de esser solidaris amb els nostres veïns, solament que no pots obligar a ningú que ho sigui i en la mesura que li doni la gana al dictador.

    Realment penso que España està sotmesa sota una dictadura salvatge, ja se que no es fan presos polítics, però es el únic que li queda. S’intenten retallar els canals de comunicació, la llibertat de expressió està en entredit, però hi han moltes més llibertats que estan bloquejades.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: