Ferran Falcó: “Madrid vol que paguem i callem”

EL CANDIDAT DE CIU diu que “el Gobierno no dóna resposta a les necessitats dels ciutadans de Santa Coloma, Badalona i Sant Adrià”

“La Catalunya dual és una cosa de fa 50 anys, ja superada”

“El procés d’Artur Mas garanteix la cohesió social i la qualitat de vida dels ciutadans”

Ferran Falcó tanca la roda d’entrevistes electorals, després de Núria Parlon (PSC) i els candidats d’ICV-EUiA Siscu Sánchez, Alexandra Sevilla i Xavier Pujols.

És diputat de CiU al Parlament. Ferran Falcó, historiador badaloní de 43 anys, és a més a més regidor de Badalona, conseller nacional i president de la federació de les comarques de Barcelona. Se’l considera de la línia socialdemòcrata de CDC i un home proper al president Artur Mas.

– ¿Per què un veí de Badalona o Santa Coloma, votant socialista de tota la vida, hauria de votar ara CiU, com demana el president Artur Mas?
– Catalunya i l’Estat espanyol hem fet un camí junts des de el restabliment de la democràcia, però ha arribat un moment que aquest camí s’ha fet àrid, sec i costa amunt. En aquest moment l’Estat no dóna resposta a les necessitats dels ciutadans de Santa Coloma, Badalona, ​​Sant Adrià de Besòs i cap altra població de Catalunya. El dèficit fiscal que patim els catalans és de 16.000 milions d’euros l’any, en un moment que necessitaríem una part d’aquests recursos per fer polítiques que en aquestes ciutats són molt importants per garantir la cohesió social i la qualitat de vida. En aquesta situació toca canviar l’estatus polític de Catalunya i que el poble decideixi lliurement el que vol fer, expressant-se lliurement en una consulta.

– Aquestes persones de les que parlem estan enfadades amb vostès per les retallades i la reforma laboral que els està afectant de manera greu.
– Tenen dret a estar enfadades, però no amb nosaltres.

– Bé, amb vostès i amb el PP
– Jo em poso en la pell de la gent que ha patit algun tipus de retallada, però les retallades responen a un conjunt de circumstàncies. Primer cal dir que es fan per imperatiu de la Unió Europea (UE) i es fan en tots els països. Per bé o per mal. Jo crec que més per mal que per bé. No sóc gens partidari de l’austeritat com a dogma. Sóc partidari de l’austeritat com a principi que perduri durant el temps, tant en temps de bonança com de crisi. És un imperatiu de la UE, però a la vegada afecten la qualitat de vida dels catalans i per això ens hem plantat, hem dit, que ja n’hi ha prou, i hem convocat eleccions. El dèficit fiscal, el deute públic amb Catalunya, que a dret a llei són uns altres 2.500 milions, i els serveis que ha suprimit o ha reduït de manera escandalosa i que afecten especialment a la gent de Badalona, ​​Santa Coloma i Sant Adrià. Hem de saber que el Govern espanyol per complir els objectius de dèficit que marca Brussel·les ha tret partides que anaven cap a les comunitats autònomes, com els 50 milions per al transport públic metropolità de Barcelona, ​​que obliguen a pujar la tarifa, la supressió de l’aportació en l’educació de 0 a 3 anys, els diners de la Llei de Dependència, els contractes per les persones amb disminució (del 75 al 50%), les ajudes a la remodelació de barris o al lloguer … És a dir, l’Estat ha retirat tot un seguit de partides que tenien una gran incidència en les nostres ciutats. I a tot això cal sumar el deute que va deixar el Tripartit i que s’ha heretat en un context de mercats financers tancats. La gent té dret a estar enfadada, però ha de saber amb qui.

– Sense el suport d’una part significativa de l’àrea de Barcelona, ​​el president Mas no tindria majoria absoluta.
– Aquesta part del territori és molt important. I ens estem jugant molt més que la majoria absoluta. Tenim l’obligació d’acabar d’una vegada amb el mite de la Catalunya dual. Jo quan sento a la Núria Parlon dir que ells també són catalans, a ella, que és una persona més jove que jo, la veritat és que al·lucino. Entenc que és un discurs que, entre tots, hem sabut superar i que no té cap sentit en la Catalunya actual. I jo el que vull és que Santa Coloma, Sant Adrià i Badalona estiguin del costat del Dret a Decidir, que votin a formacions polítiques que reconeguin l’aportació que Catalunya ha fet a altres comunitats durant 30 anys, que entenguin quina resposta dóna Espanya als anhels de Catalunya i de la seva gent. És important aquest territori, no tant per la majoria absoluta sinó per acabar amb això de Catalunya dual. Aquí, no hi ha separació entre les persones que van venir d’Espanya i els nascuts aquí. Cinquanta anys després d’aquell fenomen no té cap sentit. Catalunya som tot. Altres parlen d’això per treure profit polític.

– Vostè culpa de la crisi al PP, però aprova els pressupostos del PP a Badalona.
– No, jo no els culpo de la crisi. La crisi és mundial, que té l’origen en l’avarícia dels mercats, que van repartir diners fent-nos creure que era creixement quan era endeutament. Aquesta avarícia durant 15 anys ha fet que avui ens trobem en aquesta situació de penúria. El PP no és responsable, encara que en l’origen de la bombolla immobiliària està José María Aznar i el Govern del PP, que van fer coses bones, però avui veiem que moltes amb efectes molt negatius.

– Parli de la qüestió de del PP de Badalona.
– Nosaltres no sostenim a ningú. Nosaltres vam tenir unes eleccions i en 28 dels 34 barris va guanyar el PP de García Albiol, superant en escons el PSC, a Iniciativa, a ERC i a nosaltres, que vem passar de cinc a quatre. Amb aquest resultat ens en vem anar a l’oposició, perquè no volia que ningú pensés ens aferrem al poder a qualsevol preu. Estem a l’oposició i la exercim amb més força que mai. És veritat que vam aprovar els pressupostos, però va ser a canvi de 18 coses, que va acceptar. El problema que té el PP ara és que no està complint i de cara a l’any que ve tindrà problemes, perquè això ens deixa les mans lliures. CiU a Badalona és lliure i de vegades vota a favor i altres, en contra.

– Deixim tornar al procés cap al Dret a Decidir. Quins avantatges tindria la independència? Han calibrat vostès el risc?
– Hi ha beneficis …

– … Però, no sortiríem de la crisi.
– Més fàcilment, segur. Espanya és un gran país i una economia molt important, però ha confiat massa en els fons estructurals europeus i de l’aportació catalana al conjunt de l’Estat espanyol. I no és un país industrial o almenys, prou industrial, que fabriqui coses, i aquest és el seu gran problema de futur. En un moment en què els estats nació estan en crisi, la proposta de llibertat per a Catalunya que fem no és per convertir-nos en un estat com els del segle IXX. És per ser una societat occidental, amb unes estructures d’Estat Propi amb una interlocució directa amb Brussel·les, sense passar per Madrid. De fet Brussel·les, ja els treu sobirania als Estats per dalt.

– Però, els estats no es deixen.
– Pot ser que no es deixin, però Europa els crida i els posa ferms quan vulneren les seves directives.

– Això pot passar amb Catalunya?
– Pot passar. Els diem que no volem passar per Madrid, perquè Catalunya sempre surt perdent.

– Espera algun suport de la UE en aquest procés?
– Ho farem sota l’empara internacional, perquè es clar que Espanya ens negarà el dret a consultar el poble de Catalunya. Això està més clar que l’aigua. Jo crec que al final ens donaran empara, perquè no es pot anar contra la voluntat d’un poble i un Parlament. No deixaran que Espanya mantingui la seva negativa. No ens dóna respostes en matèria fiscal, ni en qüestions tan elementals com les de l’ús del català a les escoles. Entre la llengua, els diners i les infraestructures fan la situació insostenible. Miri, un exemple, volem el corredor Mediterrani i no obstant això, cada dia trucan a la UE perquè no passi per Catalunya i que es faci un túnel al centre dels Pirineus. Això demostra que és un Govern del qual no ens podem fiar. Volen que paguem i callem. I el poble de Catalunya s’ha adonat que Espanya no dóna respostes a les seves demandes.

– Si el poble de Catalunya els atorga la majoria absoluta, quin és el camí? Quin és el full de ruta?
– Primer cal esperar que s’obrin les urnes. El soroll de les urnes faran callar moltes veus que s’han alçat contra el president Mas i el procés de consulta. El primer que farem serà aprovar una llei de consultes al Parlament de Catalunya, que amb tota probabilitat el Govern espanyol portarà al Constitucional. El segon pas, serà demanar permís a Madrid. Farem tots aquells passos per estar dins de la llei, per tenir raons davant Europa. Al final serà Europa la que despengerà el telèfon i li dirà al Govern espanyol que la seva obligació és permetre una consulta com l’Escòcia.

Anuncis

Quant a Jordi Corachán
Periodista

One Response to Ferran Falcó: “Madrid vol que paguem i callem”

  1. metrpolis says:

    La burgesia catalana sempre ha tingut una certa debilitat per les faules arturianes. A les façanes modernistes de l’eixample barceloní, l’anomenat quadrat d’or, moltes d’elles escenografien amb gran imaginació el gènere narratiu de Chretien de Troyes. Les faules arturianes sempre acostumen a passar a països exòtics i llunyans, sovint inexistents, poblats per éssers mitològics -dracs, cavallers de dos caps, animals fantàstics- redimits per l’espasa del rei Artús i els seus valents cavallers. A la campanya d’Artur Mas s’hi veu la petjada d’aquelles litúrgies cèltiques de les “roman arthurien” herència d’aquella burgesia vuitcentista: els braços, com espases alçades, lluitant contra les urpes i el foc del drac a la recerca del poble llegendari quatribarrat.

    Llàstima pels senyors encorbatats de la taula taronja, el poble real no es creu la campanya dels braços arturians. La vaga del 14-N fou general: comerços tancats: 15% menys de facturació2; molts ciutadans seguint la vaga: un 12% menys consum de llum3. I un vall de xifres, però a Santa Coloma de Gramenet la vaga fou secundada, molt més que altres vagues, per cinc-mil persones segons fonts oficioses. Barcelona, al voltant de les onze del matí, a la Meridiana, alçada de Fabra i Puig, ja trobem els primers furgons antiavalots dels mossos: llastimosament la mateixa imatge grisa d’aquella Barcelona de finals del franquisme. Al tomb del migdia, Passeig de Gràcia entre Mallorca i Diagonal tancat per l’arribada dels primers manifestants. La Zona Universitària es donà l’ordre de treure tots els contenidors el dia anterior; no va fer falta, perquè la maduresa dels alumnes universitaris va estar molt pel damunt, un altre cop, dels responsables convergents del govern. I la irresponsabilitat de la conselleria d’interior malbaratant combustible; helicòpters sobrevolant la Ciutat Comtal gairebé tot el dia. I el fet llastimós de Tarragona delata el seva política repressiva. Bé, prop d’un milió de persones es van manifestar4.

    No cal dir, que la “voluntat del poble” no aprova la gestió convergent. Una dada: només 2 de cada deu catalans amb dret a vot els va votar5, i ara més que mai, després de la vaga del 14-N, es posa en evidència que CiU està desautoritzat. La voluntat del poble és aturar el model de societat que va imposant Artur Mas i els seus senyors encorbatats: doble línia d’escolarització perquè només fracassin els pobres i ho siguin més, privatització de la sanitat perquè només els rics mereixen ésser atesos, limitar l’accés a la universitat pública per tancar la igualtat d’oportunitats, fer callar la veu del poble per demanar millores socials, limitar la llibertat de premsa per afavorir els seus interessos particulars; per què no transmeten a TV3 la veritat del que va passar el 14-N?. Per què segresten la voluntat del poble?. Això és la democràcia que volem?. Aquesta és la seva independència?

    Per acabar rememorant aquella cançó del Raimon nosaltres, la majoria democràtica, vuit de cada deu, ”no som d’eixe món”: no som del món de l’Artur i es senyors encorbatats de la taula quadrada que implanten l’economia de la por i segresten la democràcia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: