Santa Coloma fa 825 anys!

https://gramenet.files.wordpress.com/2012/04/10241.jpg?w=123&h=168&h=168ARTÍCLE D’OPINIÓ DE CHEMA CORRAL

Amb un concert de la soprano Montserrat Español, a l’església Major, el 10 de novembre de 1.988,  va concloure  la commemoració  del VIII centenari de  la delimitació del terme municipal de Santa Coloma.  Ara, el 10 de novembre, amb  un concert de la pianista Yoko Suzuki  i amb la instal·lació d’una placa a l’església de Sant Josep  Oriol, s’ha celebrat el 825 anys d’aquesta fita històrica.

Aquest esdeveniment ens brinda una bona ocasió per reflexionar sobre la nostra ciutat i sobre la seva identitat. Molts colomencs tenen la impressió que Santa Coloma és una ciutat relativament nova, creada amb la immigració dels anys 50, 60 i 70 del segle passat  i feta a cop d’especulació i amb nul·la planificació urbanística,  que es transforma en una ciutat habitable i millora a partir de l’any 1.979, amb els  ajuntaments democràtics.

Sent cert això, Santa Coloma  no és una ciutat nova. Tenim constància dels primer poblaments humans cap  l’any  3.000 a. C., a la zona on avui s’hi assenta l’hospital de l’Esperit Sant. Cap el 1200-900 a. C., existia un poblat de l’edat de bronze a l’actual carrer  Ramon Berenguer i més tard, cap el 500 a. C, es desenvolupa la cultura ibera al poblat situat al Turó del Pollo.  Després dels ibers i la  romanització ens situem  a l’època medieval.

Sense descartar l’existència d’una església anterior, que no va arribar a consagrar-se i que podria haver estat destruïda amb les incursions d’Almansur, l’any 985,   és el 10 de novembre de 1.187 quan, en funció de l’organització feudal de l’època i com  a conseqüència de la consagració de la vella i desapareguda l’església romànica, situada al mateix lloc que l’actual parròquia de Sant Josep Oriol, es van delimitar els termes municipals i, per  tant, s’organitza a Santa Coloma la vida administrativa i econòmica com a població.

La iniciativa de commemorar aquests aniversaris, tant fa 25 anys com enguany, ha estat de la parròquia de Sant Josep Oriol i de  l’Àrea Cultural Oriol, entitat  que, en els seus 33 anys d’existència, ha contribuït amb les seves propostes i activitats  sòcio culturals  a potenciar la vida cívica colomenca i a  articular i vertebrar Santa Coloma.

Al 1987, en una assemblea d’entitats, es va constituir la “Comissió Cívica del VIII  Centenari” que va dinamitzar i coordinar la commemoració des de novembre del 87 fins el novembre del 88,  tot donant l’oportunitat de conèixer millor la nostra història mitjançant  una  oferta d’activitats  amplia, rica i diversa on el teixit associatiu de la ciutat es va implicar activament.

La celebració del VIII Centenari va ser una forma activa de “fer ciutat i fer poble”, tot situant la nostra història en el bell mig de la vida de la ciutat, no de forma abstracta ni historicista sinó  lligada a la realitat i a la gent.  No hi ha dubte que les arrels i la catalanitat són un dels principals trets que configuren  la identitat  col·lectiva de la nostra ciutat.

Quan Santa Coloma passa de poble rural a ciutat suburbi primer i a ciutat amb serveis després, la seva identitat evoluciona incorporant diverses característiques definitòries: pluralitat, dinamisme i solidaritat.

La pluralitat es manifesta amb la convivència de la cultura catalana  i les expressions culturals procedents  de la resta de pobles de l’estat i, també,  de la resta del mon. El dinamisme s’expressa amb l’existència d’una xarxa social cívica, molt atomitzada  però molt activa i amb moviment, que dibuixa una ciutat viva. I, per acabar,  la solidaritat és un valor col·lectiu que avui, amb la profunda crisis que pateix una ciutat treballadora com la nostra, expressa  la sensibilitat social colomenca.

La identitat de Santa Coloma es fonamenta  sobre els trets de catalanitat,  pluralitat, ciutat viva i ciutat solidaria, tot entenent que el concepte d’identitat no es immutable, al contrari, està en constant transformació en funció del devenir històric, la composició social i les dinàmiques col·lectives.

Anuncis

Quant a Jordi Corachán
Periodista

3 Responses to Santa Coloma fa 825 anys!

  1. metrpolis says:

    Terres Marginals i Òptims d’Equilibri

    Santa Coloma de Gramenet és un exemple d’allò que l’il·lustre agent borsari anglès d’origen jueu, David Ricardo, anomenava terres marginals i de rendiments decreixents. Quan ens referim a terres marginals són aquelles que per la seva situació o capacitat productiva no produeixen plusvàlua. Aquest municipi situat geogràficament a la frontera natural -segons Pau Vila: riu, serralades- de la comarca del barcelonès, degut a la seva orografia natural no era la terra de més puixança del pla.

    La més pròspera es trobava a les Corts, terra orientada a migdia, solana, protegida per Sant Pere Màrtir, una suau pendent cap a mar. Avui dia li anomenen Pedralbes. Una altra zona del pla prou cotitzada pels seus rendiments, fou la gran esplanada de Sant Martí, malgrat que foren aiguamolls, foren assecades, plantaren blat. Allà es construí el rec comtal. Rec que per cert, anava a parar pel voltant de l’actual parc de la Ciutadella. Lloc d’indianes i densament poblat. Convertit més tard en la ciutadella per un monarca de la saga borbònica. Terra per cert, Sant Martí, de grans rendiments. Habitualment aquest tipus de terres, tal com ens diu l’historiador llenguadocià Pierre Vilar, permeteren la posterior industrialització de Catalunya; grans rendiments, grans plusvàlues, invertides a la indústria. La recapilització es realitza per mitjà de la manufactura, però també de la revalorització del sòl. Pesem que la vila Olímpica ha viscut aquest fenomen, però convertint els rendiments decreixements d’aquella indústria manufacturera a uns rendiments creixents i especulatius de la indústria residencial -costat del mar- i noves indústries de la creació i la innovació -indústries netes, que encara revolaritzen més el sòl- que creen valor.

    Santa Coloma de Gramenet com alguna vegada he dit i escrit, és un lloc que la naturalesa no li ha estat prou generosa des de la perspectiva capitalista. Només la banda del riu, propietat de la saga Castellarnau, llinatge matern de Josep Mª de Segarra, eren les millors terres -Torrevalldovina- ara abrusades per l’avinguda Santa Coloma, carrer Sant Joaquim, Cultura, Pompeu Fabra etc. A més moltes de les antigues famílies propietàries eren de llinatge nobiliari, de tipus rendista, i no eren, a diferència de les del pla, comerciants. A Badalona per exemple, es dóna un fenomen semblant al Cap i Casal. Ací, per diverses raons els petits propietaris es beneficien de la necessitat d’assentament i habitatge de les diferents onades migratòries. La més forta durant el règim franquista. Poc ordre i molt de desconcert a l’hora de definir el model de ciutat.

    Ara, crec que és un moment molt dolç per aquest municipi. Deixat de la mà l’especulació va destrossar el que podia haver-se convertit amb una de les ciutats més boniques de la comarca barcelonina. Riu, muntanya, i ara mar, i també les rondes, encara que les pobres palmeres malden per sobreviure, l’han posat en un lloc més òptim en el mapa i també, malgrat la estigmatització que encara perviu en l’imaginari col·lectiu. Aquesta remodelació de la ciutat ha estat també, en aquest cas, sense entrar en més detalls, gràcies a les persones que hi viuen. Ara bé, la natura humana és molt complexa (La tesi de fons, preveu que la meritocràcia eixampla la mesocràcia i aquesta, fiscalment munyida, és base de prosperitat, cultura i convivència) i com diu un dels economistes més singulars del nostre petit país, Fr. Roca, seguint a Heilbroner, les ciutats es transformen segons el òptims d’equilibri. En tant significa; necessitats pressupostaries, necessitats socials, necessitats de benefici. No obstant, cal tenir ben present que aquesta gran remodelació s’ha fet amb diner públic. Però, el que molesta és que molts dels beneficis s’han internat en algunes butxaques particulars, més aviat poques. Fent “safareig” el més probable que ben relacionades. En aquest últim punt, amic Chema, si no ho he mal interpretat, convergim en l’esperit social.

  2. joaquima utrera says:

    Fa molt be Chema Corral recordant d’on venim perquè d’aquesta forma el present tant convuls sembla que s’observa un xic més clar. Quan llegeixo notícies com la dels darrers dies sobre l’Ajuntament de Sabadell ,un municipi tradicionalment governat per la esquerra, i segurament per això i per les similituts que guarda amb Santa Coloma ens conmou , em pregunto que deuen pensar els polítics honestos i de llarg recorregut com ara en Chema del que està passant.

    Salutacions i felicitats per aquest blog fantàstic que feu.

  3. La Quima Utrera, a més de ser una magnífica periodista, és una bona persona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: