Casinets de Catalonia, SA

cortesARTÍCLE D’OPINIÓ DE JOSEP MARIA CORTÈS

Com he dit i escrit algunes vegades en aquest espai de Gramenet 2.0 de Jordi Corachán, i també en el bloc de «Metròpolis», vivim una etapa de la nostra història que és excepcional. Per què? Primer de tot, des de 1960 no hem parat de créixer i viscut amb tantes comoditats. En segon lloc, mai s’havia gaudit d’un període tant llarg de convivència de pau i democràcia, iniciat el 1978 fins ara. I tercer, probablement aquesta etapa que podríem anomenar d’obertura econòmica, social i política, s’ha consumat. Aquest final d’etapa es viu amb desconcert i cruesa, i com sempre, recau sobre els més desvalguts: nens i joves, immigrants i aturats, malalts i vells. Una situació, que pel que diuen els més grans, no es vivia des de la postguerra.

Tanmateix, la meva mare nascuda durant la segona desena del segle XX, és de l’opinió que no passarà res, ja que «hi ha gent que ha guanyat molt, i no ho vol perdre; i a més tothom, avui, sap llegir». És molt probable que tingui raó. Però la sensació de tensió que es viu, òbviament no és d’una guerra en el sentit tradicional sinó una tensió molt virtualitzada i fortament discriminatòria. El meu mestre, en F.R, percep que estem vivim el que ell anomena “revolta dels rics”; i a mi em sembla que és així.

Lluita de classes

No és casual que el Príncipe de Astúries d’enguany s’hagi adjudicat a la sociòloga holandesa Saskia Sassen. La seva tesi, a part del tema sobre les ciutats globals, és que la lluita de classes es dóna no sols per la desigual redistribució de recursos sinó per la capacitat de mobilitat global virtualitzada. Aquells que ostenten el poder la seva invisibilitat és molt alta ja que la mobilitat també ho és. En canvi les classes socials pobres es queden al marge, no es mouen, són estàtiques. Un exemple molt il·lustratiu és el de l’autopista: aquells que hi circulen i van amunt i avall, i aquells que estan a la vorera, al marge de tot moviment. La novetat és que, per la sociòloga holandesa, Internet també és una autopista, i malgrat no et moguis físicament et pots moure virtualment. Per tant, si per una banda tenim una guerra virtual i una revolta dels rics, això vol dir que les regles de joc han canviat, i és lògic que hagi molt de desconcert.

El model social de les classes mitges industrialitzades ha finit, i en paral·lel la Constitució de 1978 ha quedat superada per molts motius. La Espanya econòmica de 1960 i l’Espanya política de 1978, no és la d’ara. Possiblement hem de repensar la seva articulació territorial i administrativa, però també el model de societat i el model democràtic. I ara hi ha una lluita de models i que de moment sembla només imposar-se la dels rics: poc transparent, opaca en les decisions i fortament discriminatòria. I això ho critico, ja que, sóc del parer, que sense distribució no hi ha benefici de cap mena. Però també crec, que avui els partits estan superats per les circumstàncies. Són organitzacions obsoletes, poc flexibles, amb unes estratègies de tipus empresarial, que no representen l’interès majoritari i que moltes vegades es converteixen amb uns mecanismes que en lloc de potenciar la democràcia la distorsionen. No sols aquí: a Santa Coloma, a Barcelona; sinó arreu: a París, a Istanbul.

Tot això us ho dic, perquè el que escric més avall ho faig amb un sentiment de perplexitat amb un tocs de crítica i d’ironia, un relat satíric de les estratègies de màrqueting del partit governant que amb molt de “carinyo”1 és, en aquesta sàtira d’opinió periodística, «Casinets de Catalonia» amb l’acrònim corresponent de CdC. Dos dels productes de la seva línia anomenada “conveniència” són BCNWorld a Tarragona i el iots de luxe amarats al port de Barcelona. Tota una estratègia per penetrar en el mercat de segment alt. Una altra línia de producte anomenada de “concert” és la prestació de serveis públics a preu de mercat, la qual es fonamenta, en què, els pocs diners públics, han de ser gestionats per mans privades per garantir així la seva eficiència. Tan l’educació com la sanitat s’han de vendre amb la mateixa estratègia de mercat que un automòbil o una rentadora. Aquesta línia va especialment dirigida als jugadors que han perdut diners a cabassos en el casinet immobiliari i rescabalar les pèrdues. Un altre línia de producte, anomenada de “repressió indiscriminada”, orientat al segment “gent d’ordre”, és la consolidació de tantes injustícies, autoritzant només a la policia (política) i desautoritzant a la resta: ho diu la vise-presidenta de l’empresa CdC que malgrat falsejar el seu currículum, segons va informar un mitjà a tot al país, és una de les responsables de l’empresa; tot un exemple d’honestedat i professionalitat.

El negoci s’enfonsa

Més a prop, dos exemples de l’actual gamma és la de “concurrència d’interessos al Congres”, format pel “tripartito derechón” (PP+CDC+UD) i que ens afecten de manera directa, malgrat la estratègia mediàtica del seu representant en el municipi. Aquest producte presenta un combinat de re-contaminació del Besòs per pal·liar les pèrdues dels seus industrials i l’aprovació de la MAT per part de CiU i PP al congrés per facilitar l’escenari “Top Ten de beneficis” a les empreses elèctriques. L’actual enfocament de negoci de «Casinets de Catalonia» ja descompten el cost d’oportunitat donada el mínima penetració del seu producte en el mercat de Barcelonès Nord. La qüestió és per què no contaminen les aigües de Queralbs o passen la MAT per enmig de Vallromanes passant per Sant Cugat? Tot un exemple del “productes” de desequilibri territorial. Un altre via de producte és la “nova llei d’horaris comercials”, la qual afecta greument el teixit econòmic de les micro-empreses, però amb la contra-partida d’explotació de la patent alemanya “minijobs” a 400€. Malgrat que aquest producte d’incentivació suposi un empobriment dels més pobres «Casinets de Catalonia» ha vist una gran oportunitat en el seu mercat captiu i ha instituït un marc legislatiu per enriquir la seva banca, ubicada a l’illa de Còrsega, amb comptes, pel que diuen llengües viperines a Suïssa. Exemples de “productes” de llarga durada o estructurals que malgrat estar molt lluny de les necessitats de la majoria, el seu consum va dirigit a minoria privilegiada que suposen grans beneficis per la banca del casinet. La gran regressivitat del producte “minijobs” amb l’acompanyament de “llibertat d’horaris comercials” apuntala l’enriquiment de molt pocs, poquíssims, però que segons el seu ideari son mereixedors dels guanys, donat que són els més intel·ligents i competitus. Bé, altre vegada tot un exemple de segmentació de producte dins de la més estricta ortodòxia comercial de «Casinets de Catalonia».

Resumint, l’esmentada empresa té molt ben definit quin és el seu mercat potencial que no és pas d’aquells catalans que es “tunejen” el cotxe perquè estan bojament enamorats d’una “xoni”, la Jennifer, que viu a Castefa. “Oh Montserrat”, la rèplica a ”Jennifer”, co-produïda, descriu l’essència del producte que fabrica «Casinets de Catalunya» per mantenir-se en les seves quotes de mercat. El representant de l’empresa catalana al nostre municipi, només ha assolit una quota del mercat d’un 6%, segons dades de 2011, la qual cosa, davant de la “rigidesa” no és una dada del tot negativa. Tampoc positiva. Malgrat els esforços publicitaris, el mercat, que és molt intel·ligent -també forma part del seu ideari- no sembla predisposat a acceptar aquest tipus de producte, segurament perquè no s’adapta a la segmentació majoritària i sospito que ja ho descompten de la seva estratègia global. •

1 Un petit detall, fa anys, el representant em va fer una amonestació al per dir “carinyo” a la meva estimada esposa. Carinyo en català no fabrià, però popular, vol dir estimada. Aquesta petita prova d’amor va ocórrer en la Plaça dels Enamorats, menys coneguda com Abat Escarré. En definitiva, una mostra més del tarannà de «Casinets de Catalonia» i que en definitiva l’ambició no és garantia de res, ni d’honestedat, ni de qualificació. Davant d’això és lògic que pensi que aquesta democràcia s’acabat i hem de repensar de fer un ERE a determinats polítics. Com dic habitualment quan vull recalcar: brutal¡¡¡.

Anuncis

Quant a Jordi Corachán
Periodista

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: