Multitudinari adéu a Salvador Cabré

PicMonkey Collage222

El dia que em toqui, voldria tenir un funeral com el d’en Salvador, em xiuxiueja un amic. L’Església Major està plena de gom a gom. Hi ha una representació al complet de Santa Coloma. “La generació del tiet fa que no veiem el passat de l’Església amb vergonya per culpa del nacionalcatolicisme”, deixa anar en la seva homilia Simeó Gras, capellà jove i nebot de mossèn Salvador Cabré, mort dilluns als 81 anys.

A l’altar hi ha una foto seva i al seu costat, dotze sacerdots i altres, com Jaume P. Sayrach, entre els assistents. Per un moment sembla el Vaticà, però sempre més a prop del ciutadà. També hi ha membres del Centre Social de Singuerlin i de la llar d’infants Sant Miquel, i de l’associació de veïns, i de la biblioteca que avui porta el seu nom. Hi ha quatre regidors i l’alcaldessa, Núria Parlon, que diu quatre paraules en nom de la ciutat: “No se’n va, sinó que està amb nosaltres perquè l’estimem”.

L’amor a Salvador és la constant. Ho recalca tothom: S’ha anat un home bo, un capellà d’una fe indestructible, un lluitador antifranquista, un catalanista de cap a peus, un rapsode fabulós… “El tiet va lluitar per les persones i el seu futur va lligat al projecte que té de Déu. El tiet va treballar amb tots vosaltres per no fer de l’Església un gueto. Ell va viure per estimar, estimar, no com un poeta, sinó com el trobador que era, amb aquesta veu rude i forta que tenia “. El nebot no vol veure ningú trist: Avui tanquem un capítol, però queda un gran relat per escriure.

Que Deu us ho pagui

Intervé Félix Trias, Ignasi Garcia Clavel i Gabriela Serra, i molts altres veïns i amics, tots amb un nus a la gola i algú que no pot dir ni fava de l’emoció. Aplaudiments, intervencions i més aplaudiments. Recorden el Singuerlin dels carrers plens de fang, dels nens menjant-se els mocs i les cases modestes dels immigrants de les hores, als quals Salvador es lliurava en cos i ànima. “El centre social era un lloc d’acollida”, diu una dona, que recorda que Salvador va muntar el primer grup de dones.

“No cal dir res més, que Deu us ho pagui”, conclou el capellà nebot.

La gent surt poc a poc de l’Església amb les notes fresques del Virolai i explicant anècdotes d’en Salvador i del estol de capellans colomencs, que amb els seus veïns, no van aconseguir canviar el món, però sí Santa Coloma.

Anuncis

Quant a Jordi Corachán
Periodista

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: