Ya no quedan ocupas en El Raval

Los edificios están tapiados y ya ha llegado la piqueta. La treintena de personas que ocupaban los bloques de la avenida de la Generalitat, números 196 y 198, se han marchado.

36 escoles recullen 3 tones de menjar en 15 dies

La solidaritat ha estat sempre un dels valors de Santa Coloma. Una vegada més ha quedat demostrat ara amb la recollida de 2.653,3 quilos d’aliments –llet i galetes, principalment– per a les famílies més maltractades per la crisi en l’espai rècord de 15 dies. Ho han fet possible els alumnes i professors de 36 escoles i instituts (llista a peu de pàgina), i els seus familiars i veïns, i els voluntaris que treballen tot l’any en qüestions socials.

Casinets de Catalonia, SA

ARTÍCLE D’OPINIÓ DE JOSEP MARIA CORTÈS

Com he dit i escrit algunes vegades en aquest espai de Gramenet 2.0 de Jordi Corachán, i també en el bloc de «Metròpolis», vivim una etapa de la nostra història que és excepcional. Per què? Primer de tot, des de 1960 no hem parat de créixer i viscut amb tantes comoditats. En segon lloc, mai s’havia gaudit d’un període tant llarg de convivència de pau i democràcia, iniciat el 1978 fins ara. I tercer, probablement aquesta etapa que podríem anomenar d’obertura econòmica, social i política, s’ha consumat. Aquest final d’etapa es viu amb desconcert i cruesa, i com sempre, recau sobre els més desvalguts: nens i joves, immigrants i aturats, malalts i vells. Una situació, que pel que diuen els més grans, no es vivia des de la postguerra.

Referèndum o eleccions

ARTICLE D’OPINIÓ DE CHEMA CORRAL

Els grans objectius del PP davant l’actual crisi econòmica, creada pels especuladors i el banquers i que estan pagant els treballadors i les denominades “classes mitjanes”, és desmantellar l’estat del benestar per privatitzar els serveis públics, impulsar el bipartidisme i re-centralitzar l’estat. Crisi econòmica que té en les polítiques neoliberals de des-regularització dels mercats financers, a nivell mundial, una de les causes més importants. 

Entrevista a JORDI PUJOL: “Sense un finançament just no tindrem bons hospitals ni bones escoles”

Ha estat l’entrevista més fàcil amb Jordi Pujol. Serà veritat que està mig enretirat. Està més relaxat lluny de Palau i content de trobar-se a Santa Coloma, una ciutat que estima, tot i els pobres resultats electorals de CDC. Ja no diu allò de “això no toca” i parla més a poc a poc, com assaborint el temps i estimant la conversa.

• “El Govern ha de vetllar per un bon Estat del Benestar”
• “No tenim cap barrera aquí a Santa Coloma. L’hem superat a Mataró o Martorell”
• “O es fan retallades o el país quedarà en una situació dramàtica”
• “Hem de lluitar contra la decepció generalitzada”
• “El cas Pretòria veurem en què queda, però ha fet molt de mal”

“M’agrada Santa Coloma, encara que no ens votin gaire” 

L’alcaldessa imposa la seva autoritat per tancar la crisi de Cacaolat

> Núria Parlon adverteix a Carles Combarros que no tolerarà cap indisciplina més després de la ‘cacaolatada’

Carles Combarros, CiU; Siscu Sánchez, ICV-EUiA, i Núria Parlon, PSC, el passat 11 de Setembre.

La crisi entre dos dels tres socis de Govern municipal sembla resolta. L’alcaldessa socialista de Santa Coloma, Núria Parlon, ha imposat la seva autoritat davant el cinquè tinent d’alcalde de Promoció Econòmica i Ocupació i portaveu de CiU, Carles Combarros. L’alcaldessa ha advertit al seu company de Govern que no tolerarà cap indisciplina més en referència a la cacaolatada que el dirigent nacionalista va convocar per donar la benvinguda a Cacaolat, segons fonts del PSC. La iniciativa de Combarros va ser interpretada per Parlon i el seu equip com un intent d’apropiar-se de l’èxit de Cacaolat, que consideren una qüestió de ciutat.

Malgrat tractar-se d’un assumpte menor (una festa infantil amb Cacaolat), els socialistes van amenaçat amb trencar el Pacte de Govern per forçar la suspenció de l’acte, deixar clar qui ostenta l’autoritat i evitar que es registrin altres insubordinacions. Les fonts citades han agregat que l’alcaldessa ha volgut mostrar qui exerceix l’autoritat des d’un bon començament per tractar d’assegurar-se la cohesió del seu Govern. “No ha volgut mirar cap a un altre costat, sinó que ha tallat el tema d’arrel per tractar d’evitar crisis futures en el propers quatre anys”, ha recalcat un responsable socialista. Per la seva banda, Carles Combarros ha refusat fer avui comentaris sobre la crisi que va originar amb la xocolatada.

Perplexitat a CDC

La convocatòria d’aquest acte també ha causat perplexitat i crítiques en amplis sectors de CDC, de Santa Coloma i de Barcelona, que consideren que Combarros “no va calibrar bé” la seva decisió. Un dirigent de CDC ha opinat: “Si un fa un pols en política és per guanyar-ho, sinó un perd autoritat. Combarros havia d’haver meditat millor aquest assumpte i si convocava la cacaolatada era per fer-la”.

La crisi entre PSC i CiU sembla tancada, encara que pel camí s’han perdut grans dosis de confiança.

Així no, senyor de Convergència

> Un article de Josep M. Cortès Martí, professor d’Economia.

Josep Maria Cortès.

Una llàstima. Em semblava que per part d’alguns representants de Convergència de Catalunya, havien après, donada la proppassada experiència de la formació, que és necessari més nivell a l’hora de proposar alternatives de creixement econòmic de la ciutat, i ubicar el municipi en el lloc que es mereix amb l’àmbit metropolità. Encara que haig de confessar que no m’estranya per part del primer representant de la formació en el municipi. L’ambició personal, poca garantia és de qualificació i d’honestedat, tal com es pot contrastar d’alguns actors de l’escenari polític.

Ambició=qualificació=honestat, és una equació que de vegades no es compleix per part d’alguns actors polítics. I en aquest cas concret, per tot els indicis, tristament tampoc; massa ambició personal, em sembla. Ensems, no es pot estar a dos llocs a l’hora, això és de poca honestedat: “o caixa o faixa”. El recurs de desacreditar al contrincant és el més fàcil i fins i tot m’atreveixo a afirmar un pèl neci, per tant poca qualificació.

S’ha de ser responsable quan hom ocupa un lloc de representació pública (polític) o servei públic (funcionari). El vot, el fet polític més important de la democràcia, és una acció de responsabilitat, i no cal dir quan les alternatives polítiques, en principi serioses, han d’expressar la confiança dipositada pels seus votants honestos, com és el cas de la seva formació. Els ciutadans colomencs que han dipositat la confiança en vós; que pel cas que em pertoca i la proximitat puc garantir. També d’altres formacions no cal dir-ho.

Però ha estat vostè, qui ha decidit aquest tipus de campanya. El poble, entenent-ho com aquells que confiem en un projecte col·lectiu, que vostè ridiculitzi una decisió seriosa, molt seriosa, el deslegitima, dit d’una altra manera, vostè hauria de renunciar al lloc que ocupa al ple de l’ajuntament: o sia dimitir. Els seus votants i la seva formació és mereixen un representant que tingui un projecte seriós, cosa que vostè no té. I que altres coreligionaris seus, amb tot el riscs i els defectes, sembla que tenen, no cal dir noms, vostè ho sap perfectament.

Òbviament, la lluita pel prestigi, per estar al davant de la tribuna, és legítima però no, d’aquesta manera. A hores d’ara, davant de les dificultats que ens venen, tant el treballador de la gran fàbrica; com el de la petita; del gerent i a l’operari; del catedràtic al conserge; del mitjà empresari al petit autònom, hem d’ajuntar forces, iniciatives, projectes, per sortir-nos-en.

Si l’alcaldessa deixa al marge la seva formació de la coalició a l’ajuntament, que és també el seu, no ho oblidi, si en el seu dia vaig veure amb bons ulls l’esmentada alternativa d’estabilitat, ara, tristament no, no ho és.
Rebi una cordial salutació.